Tarradellas inèdit

La Generalitat de Catalunya fou restablerta el 23 d’octubre de 1977, més d’un any abans de l’aprovació de la Constitució espanyola el desembre de 1978. Passats 40 anys de la rehabilitació de la principal institució del país, constatem que hi ha un gran desconeixement sobre la biografia de qui va estar el seu primer president. La veritable personalitat de Josep Tarradellas, pròpia d’un cap d’Estat solvent, no és prou coneguda per la majoria dels catalans. És especialment desconeguda i sorprenent la seva trajectòria durant els convulsos anys precedents a l’exili.

Gràcies a lArxiu Montserrat Tarradellas i Macià (AMTM) conservat a l’Abadia de Poblet, tenim prou constància documental per ajudar-nos a posar negre sobre blanc, primerament sobre uns fets mai ben divulgats i després sobre un personatge d’un gran pes històric, sembla que deliberadament silenciat.

 

Què hi ha a l’arxiu de Poblet i per què?

La persona que millor coneix aquest arxiu és la Montserrat Catalan, qui fou secretaria del president Josep Tarradellas d’ençà del retorn de l’exili fins a la seva mort i després directora  de l’Arxiu Tarradellas. Ella ens explica:

“Hi ha la constància escrita de tot el que veu i del que sent, després d’una conversa telefònica, després d’una entrevista, etc. aquests dietaris són els documents històrics més importants que hi ha a l’arxiu. La crònica de la Guerra Civil és impressionant, històricament és impressionant el dia a dia de la Guerra Civil des de dintre del govern, amb els fets més destacats, escrits a mà”

            “El president Tarradellas tenia molt clar que Poblet pels catalans és un fet diferencial, perquè tenim enterrats als nostres reis i durant els 38 anys de dictadura del general Franco la comunitat de Poblet sempre va estar al marge de qualsevol activitat política, cosa que no va passar amb altres monestirs de Catalunya”

 

Tarradellas sempre tingué un gran sentit d’Estat

Impressiona la capacitat del jove Josep Tarradellas per valorar la importància de registrar meticulosament  els fets, sempre conscient del seu valor històric. Quan és diputat al congrés (1931), pren nota de les frases més significatives dels diputats defensant l’Estatut de Núria  i per ordre alfabètic. Domina la taquigrafia i després ho passa a màquina. S’enquaderna totes les ordres, els decrets, el protocol de lleis, tots els debats que hi ha sobre l’Estatut de Núria, ho guardava tot, fins i tot els acusaments de rebut de les cartes, tot està perfectament arxivat.

Només a través de la constància escrita les noves generacions podrien evitar els errors que es van cometre” El president Taradellas ho tenia ben assumit. Així actua un cap d’estat.

Quan es proclama la República catalana el 1931, qui va organitzar tots els actes i d’una manera improvisada va ser ell. Va canviar l’administració interior, a la Generalitat els funcionaris havien de ser professionals i superar unes oposicions. Els funcionaris, independentment de qui manés, havien de ser gent molt ben formada que conegués molt bé l’administració, aquesta havia de ser la base d’un bon funcionament intern del país en tots els aspectes, financer, jurídic, d’ordre públic, social, etc. perquè tot depèn de l’administració pública.

Com a conseller de governació (1931), Tarradellas demostra una gran agilitat i eficàcia administrativa, especialment en el traspàs de competències a la Generalitat i la posada en marxa de les institucions catalanes. Quan habilita, amb el president Macià, el Parlament de Catalunya i el Palau de la Generalitat, fa servir els següents adjectius: “habilitació” al Parlament i “dignificació” al Palau de la Generalitat Aquesta era la seva visió.

Un gran nacionalista

La seva brillant trajectòria és inequívoca, amb 20 anys funda els setmanaris nacionalistes Abrandament i L’Intransigent, i s’uneix a la Federació Democràtica Nacionalista de Francesc Macià. L’any següent milita a la Joventut Nacionalista La Falç. El 1931 participa en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya i n’és nomenat secretari general. El mateix any surt escollit com a diputat a les Corts Espanyoles, i el president Macià també el nomena Conseller de Governació i de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, amb l’encàrrec de posar en marxa la nova administració catalana.

La seva inquietud va més enllà i l’any 1932 reuneix, en una conferència, els països amb llengua minoritària. Estan representats pràcticament tots els països d’Europa i cadascú explica els problemes que tenen per defensar aquestes llengües minoritàries. La llengua és l’expressió d’una cultura i un potent testimoni d’una nació viva.

“Per la millor glòria de Catalunya”, era la frase que ell més feia servir i amb la que acabava la majoria de les seves cartes.

 

El conflicte amb el president Macià

Tarradellas havia estat un agent comercial de gran prestigi internacional, malgrat haver partit de zero. S’havia format al Centre d’Aprenents del Comerç i la Indústria (CADCI) i amb 22 anys ja parlava perfectament 4 idiomes. Els seus estudis de mercat internacional són avui d’un valor indescriptible. De seguida va tenir la representació d’una important quantitat d’empreses europees i americanes.

Al cap de poc d’arribar al CADCI el nomenen secretari de propaganda. En Macià formava part aleshores de la junta de govern del CADCI i es queda admirat dels dots organitzatius d’aquell jove brillant i nacionalista. Quan Francesc Macià assumeix la presidència l’any 1931 li confia a Tarradellas la conselleria de Governació.

El president del govern espanyol, Manuel Azaña, també troba en el conseller  Tarradellas una persona molt àgil en la negociació i eficaç en la gestió. Per aquest motiu li assigna l’ordre públic de Catalunya amb ell, que ja és conseller de Governació. Això no agrada gens ni mica al president Macià, que aquell noi jove tingués més poder que ell el va du a retirar-li la confiança. Penseu que a banda del control de l’administració catalana, en Tarradellas amb 32 anys també prendria el control de les armes. Ferit per la desconfiança, Tarradellas deixa el govern, abandona la política i reprèn les seves activitats professionals com agent comercial.

La Relació amb el president Companys

Són dues personalitats molt diferents, Companys és advocat amb sensibilitat progressista, malgrat tenir origen aristocràtic, i és molt més abrandat, un gran orador; en canvi, Tarradellas és un home fet a si mateix, amb una gran capacitat reflexiva; però tots dos són pares de nens afectats amb malalties de disminució psíquica i això els hi dóna una certa complicitat.

L’any 34, quan Tarradellas sap de les intencions del president Companys de proclamar l’Estat català el 6 d’octubre, reacciona anant a veure al general Domènec Batet, capità general de Catalunya, tot cercant conèixer quines poden ser les conseqüències militars d’aquesta proclamació.

“Aviseu-lo i atureu-lo perquè si no jo l’hauré d’agafar, sobretot aviseu-lo i que desisteixi” Li prega Batet.

Tarradellas se’n va cap al Palau de la Generalitat amb la intenció d’aconsellar al president Companys. El setge militar l’agafa a dins del Palau i també és empresonat en el vaixell Uruguay juntament amb Companys i la resta dels membres del govern, encara que ell no té cap responsabilitat política.

Quan l’any 36 s’aixeca la suspensió de l’Estatut, Companys recupera la presidència de la Generalitat i compta amb Tarradellas amb el seu nou govern. Inicialment la relació entre ells dos és bona, però després dels tristos fets de maig del 37 les diferències entre ells dos ja són més notables, hi ha un Tarradellas abans del maig del 37 i un Tarradellas després del maig del 37.

El president Companys està molt més a prop dels comunistes i Tarradellas, president del consell executiu,  està més a prop de la gent de la CNT, dels anarquistes.

“Per a mi és molt més fàcil entendre’m amb el Garcia Oliver que amb el Joan Comorera” El mateix Tarradellas apunta al voltant de les complicades negociacions per trobar un encaix a l’abril del 37. La influència dels comunistes sobre el president Companys tingué unes conseqüències nefastes.

 

Catalunya va viure una Guerra Civil a dins d’una altra guerra civil 

El president Tarradellas sempre deia que la guerra civil els republicans la van guanyar el 19 de juliol i l’havien perdut el mateix 19 de Juliol. Per interessos, especialment, del ban franquista la guerra es va allargar 30 mesos. Semblava la manera més eficaç d’eliminar opositors i aixafar sense escrúpols el catalanisme. La població civil fou la més castigada pels bombardejos, molt per sobre de qualsevol altre objectiu estratègic.

Pels comunistes, la Guerra Civil és una eina eficaç per a fer seu el poder i el control de les masses atemorides. Anarquistes i catalanistes els fan nosa per igual. El president Tarradellas recorda amb amargor l’aptitud repressora dels comunistes, quan ja des de l’exili es refereix a ells anomenant-los els paraguaios. Ddesconeixem quina relació pot tenir Paraguai en aquest assumpte, però d’aquesta manera els hi deia als comunistes.

La relació amb en Joan Comorera mai va ser fàcil ni tampoc amb el seu entorn més proper. Els Comunistes prenen el control de la majoria dels regiments militars i obliguen als soldats catalans, especialment als d’esquerra Republicana,  a treure’s la insígnia de l’estelada de llurs uniformes.

El president de la República espanyola, Juan Negrín s’instal·la a Barcelona, des d’aquí pressiona al president Companys i al conseller Tarradellas, que lliurin les finances de la Generalitat al govern de la República espanyola. Tarradellas, conscient de les catastròfiques conseqüències de perdre el control de les finances, es mostra radicalment en contra, però Companys, influenciat pels comunistes, és més tebi i Negrín s’acaba imposant. És la fi d’una època que deixà el regust d’una altra oportunitat perduda.

Aquesta decisió afectà greument l’exili del govern català. El lehendakari Aguirre no va cedir  a les pressions de Negrín, i el govern basc viu un exili en millors condicions. El govern de la Generalitat a l’exili quedà venut. Només gràcies a la tenacitat del president Tarradellas, malgrat les precàries circumstàncies, avui podem dir que la Generalitat catalana és la primera institució que es va recuperar, fins i tot abans de l’aprovació de la Constitució espanyola, i que Josep Tarradellas i Joan és l’únic representant de la realitat republicana que va tornar reconegut com a president titular, cosa que no va passar amb el lehendakari basc.

“Quan pensava en el passat temia el futur. Quan pensava en el futur comprenia millor el passat”

Josep Tarradellas i Joan (1899 -1988)

Per donar suport a la divulgació independent de la nostra història i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail