Culminant 1000 anys d’història

La República Catalana és la culminació del més d’un mil·leni d’història de la Nació catalana. És la nova etapa d’un poble que veié nàixer, dins de les seves terres, les assemblees de Pau i Treva, l’embrió del celebrat i precoç parlamentarisme català. És l’inici d’una nova era per la Nació que fa onejar damunt dels caps una senyera, del poble que versa en llengua catalana. És l’alliberament d’una part de la Nació que ha romàs esclava d’altres els darrers tres segles de la seva llarga història.

A l’Albada del nostre fet nacional, fórem primer comtats fronterers. Després, part del Regne franc. Pels volts de l’any mil, un Principat independent. Amb l’arribada del segle XIII i l’etern Rei en Jaume, una gran potència mediterrània i far del món. El nostre Codi de Dret marítim fou aplicat arreu del món i el nostre model humanístic de societat de progrés encara meravella. I la catalanitat s’extengué, creixent del pi dues noves branques per finir havent-ne tres: el Principat de Catalunya, el Regne de Mallorques i el Regne de València. Tinguerem cientifics, filòsofs, matemàtics i escriptors que il·luminaren el món. El català es parlà en terres properes a l’Àsia, quan els almogàvers despertaven el ferro. Vam ser Estat quan els Estats encara no existien, i Nació quan les nacions d’Europa encara dormien. Hem tingut les constitucions més avançades del món i, tot i haver estat ocupats militarment en tres ocasions, seguim ben vius, ben ferms. Perquè el pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.

 

 

Salvaguardar el nostre estil de vida i el nostre model econòmic depèn de la nostra determinació. Hem patit massa temps, fent equilibris, per sobreviure dins un estat enquistat amb un sistema econòmic antagònic amb el progrés, denominat com economia extractiva, un model que acaba per sotmetre el benestar dels ciutadans a la fluctuació dels mercats i als cicles severs d’atur. Sorprèn, a l’Europa del segle XXI, que els espanyols encara emigren en massa a països de la resta del continent per a cobrir qualsevol lloc de feina independentment de la seva qualificació. Tanmateix, a Catalunya som ferms seguidors d’un model d’economia productiva, propi de les nacions més desenvolupades i de major qualitat democràtica, sistema que ens fa més forts i contribueix a un creixement sostingut del benestar, imagineu-vos Catalunya desllorigada de la rèmora de subsidiar un Regne d’estructures doloses i indolents. Hi ha dos estils de vida enfrontats i, tal vegada, només des de la igualtat de condicions es poden entendre.

La reforma de la construcció europea reclama coratge i audàcia, l’experiència pactista dels catalans serà determinant un cop més. Després d’un referèndum èpic, només possible amb l’astúcia i el compromís del tradicional voluntariat català i malgrat la trista repressió exercida lluny d’osques per l’estat espanyol, s’ha ratificat un cop més la determinació inequívoca de la majoria dels catalans per recuperar l’estat propi i ara en forma de República. Tot i acatar els resultats, el nostre president ha estès un cop més la mà al diàleg, acceptant les propostes de mediació internacional amb la finalitat de culminar aquest procés amb les condicions el menys traumàtiques possibles per a la població.

 

Proclamació de la República pel president Francesc Macià

Encarem els mesos que vindran amb una il·lusió que no sentien els catalans d’ençà dels temps, potser, de Francesc Macià. O fins i tot més enllà. Posem punt i final, per fi, els segles de foscor que ens han precedit, i una nova era de llum il·luminarà per sempre més la catalana terra. Cauran les cadenes, segades, i alçarem de nou, orgullosos, les nostres ensenyes. Lliures per fi. Amb unes constitucions, de base popular, que tornaran a encisar el món. Amb unes institucions, sobiranes i nostrades, que representaran el poble com aquest es mereix. Amb els valors de sempre, tradicionals, però amb l’esguard vers el futur.

Passaran els anys, i amb ells les èpoques. Canviaran els partits, i les ideologies, i en vindran de noves. Es transformaran els règims i la societat. Cauran sistemes, i d’altres els substituiran. Maneres d’organitzar la cosa pública vindran i se n’aniran. Però tanmateix, un fet viu romandrà immutable: Catalunya.

 

Per donar suport a la divulgació independent de la nostra història i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail