Benvinguda la República Catalana

Ara el que toca és negociar amb l’estat espanyol les condicions de la separació, res més. Que dimiteixi el president Rajoy, o no, és irrellevant, nosaltres tenim prou feina en posar en marxa el nostre estat. No tenim temps ni per llepar-nos les ferides. Un cop fet el recompte d’aquest últim referèndum d’autodeterminació, el que toca és gestionar la Independència.

Europa parlarà, els seus representants han vist horroritzats l’escandalosa aptitud repressora del Regne d’Espanya, i ara, més que mai entenen perquè la voluntat de la nació catalana per recuperar les seves llibertats ha anat guanyant simpaties i eixamplant el gruix de ferms seguidors compromesos de les causes justes, any rere any, més enllà de les diversitats.

Un cop més hem despertat l’admiració del món, perquè la nostra lluita de resistència gandhiana ha marcat el camí a altres democràcies amb voluntat de créixer en les seves llibertats.

Ha costat, s’ha fet llarg, més de 300 anys ni més ni menys, però els temps sovint marquen la història. Aquesta lluita, la dels darrers set anys, “el Procés”, ha tret el millor de tots nosaltres, el gruix de la societat catalana s’ha mobilitzat com mai cap societat ho ha fet abans en tota la Història de la humanitat per aconseguir culminar un feixuc procés que ens condueix inexorablement a legitimar la República catalana.

La violència exercida contra els nostres ciutadans, al voltant de 900 ferits durant l’1 d’octubre, no ha estat més que la demostració palesa de l’actitud repressora d’un estat que sempre ha tractat els territoris catalans com a territoris sotmesos. Els membres de les forces d’ocupació han actuat amb un odi i una ràbia pròpies d’aquells que han sigut educats en el menyspreu dels catalans i la nostra cultura basada en la cura dels drets civils. La seva consigna és reprimir a la població perquè no pugui tirar endavant un referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de la Generalitat de Catalunya. Les salvatges agressions contra tietes, avis, àvies, nois i noies de qualsevol edat són les mostres d’un menyspreu atàvic que ja no té reparació sinó després de passades algunes generacions. La història s’ha tornat a repetir i els esforços per trobar un encaix digne de la nació catalana dins d’aquest Regne de disseny carpetovetònic ja han arribat al seu final.

Ara és el moment de gaudir de la llibertat, del procés d’aprovació de les noves constitucions que, segons el seu redactat, pendent d’esmenes, són ja d’un nivell democràtic molt superior a l’imposat fins ara per l’estat espanyol, amb un marcat tarannà social i respectuós amb la terra i el medi ambient. Ara ens correspon mantenir-nos alerta i participar d’aquestes constitucions que cerquen l’excel·lència, com no potser de cap altra manera, els catalans mai ens conformem amb un resultat només positiu i sempre reclamem que aquest sigui també excel·lent.

A VIBRANT donem suport els nostres representants socials i polítics que ens han portat fins aquí i volem expressar el nostre orgull de formar part d’aquesta meravellosa nació que ha sabut defensar les seves institucions, les seves llibertats i la seva dignitat amb una capacitat en la qual s’emmirallarà per sempre més la resta de la humanitat i serà degudament registrada els futurs llibres d’història. Però, no deixarem d’exigir i observar que la República catalana no oblidi mai la nostra cultura i els nostres usos i costums i no deixi de banda la defensa i cohesió de la totalitat de la nació catalana.

Viurem lliures!

 

Per donar suport a la divulgació independent de la nostra història i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail