Benvinguda la Campanya del Referèndum

Ja som de ple en la campanya del referèndum d’autodeterminació, sigueu tots benvinguts. No hi ha camins per assolir la llibertat, la llibertat és el camí!. Aquesta màxima no s’hauria de perdre mai de vista abans de posar els bous davant el carro. El que semblava una pujada infernal, ja és una rampeta de res. Ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, però ja hi som i no podem defallir. L’objectiu és recuperar la dignitat de la nostra nació i, per tant, demostrar la nostra capacitat de decisió, el nostre empeny en restaurar el nostre vell Estat, aquell que va impressionar al món per la seva concepció de la bona gestió, humanisme i llibertats. El referèndum, tanmateix és una eina més, de moment la més interessant i propera al nostre tarannà i per aquest motiu la nostra associació, VIBRANT, ha donat, dóna i donarà tot el seu suport als nostres representants que ho estan fem possible, en especial als de la campanya del Sí, és clar que sí…

Quan el teu enemic et diu que no te’n sortiràs, és que efectivament comences a reeixir. Aquest procés ha servit per treure les caretes i els vels a tothom, de qui s’estima a la seva gent i de qui la vol sotmesa; i quina és la realitat de la nostra qualitat democràtica. El món sencer assisteix amb estupor al trist espectacle coercitiu que s’executa sobre la nació catalana i com s’aplica una repressió fora d’osques per a no acceptar un referèndum, que tanmateix significaria reconèixer una realitat històrica que l’estat espanyol sempre ha mirat d’ocultar, Catalunya és una nació i una nació sotmesa d’ençà d’aquell fatídic setembre del 1714.

L’estat espanyol ostenta el record de sancions de la Unió Europea, per diferents incompliments; a banda de l’alt nivell de corrupció, és un dels estats actuals que mostra menys claredat en la seva separació de poders. L’actitud fatxenda davant de les legitimes i eternes reivindicacions catalanes, la prepotència a l’hora de negar el diàleg, no fan més que mostrar-nos a tots plegats, per si algú encara dubtava, que estem igual com fa 300 anys. “Estamos dispuestos a hablar de todo, mientras no medie la violencia”, de todo menys d’un finançament just, un respecte a la cultura pròpia, al reconeixement nacional, capacitat de decidir, etc.

Recordeu com impugnaren articles del nou estatut d’autonomia català, que, en canvi, sí acceptaven sense recançes en altres estatuts a la resta d’autonomies. “Nos lo hemos cepillado”… Ara la repressió encara arriba a extrems d’exigir que sigui la nostra pròpia policia la que persegueixi les urnes, com també obligaren fa 300 anys als mateixos ciutadans del Born a desmuntar, pedra a pedra, els seus habitatges per construir la ciutadella de la qual l’exercit invasor estant els podria reprimir amb comoditat.

La Setmana Tràgica del 1909

Barcelona ha estat bombardejada per les forces d’ocupació espanyoles o hispàniques en incomptables ocasions, com per exemple el 1651, el 1713 i 1714, el 1842, el 1909, el 1937-1939… Qui no ha sentit parlar de la Setmana Tràgica, les Bullangues, la Guerra Civil o la Guerra dels Segadors. Quan ha calgut mantenir unit, a sang i foc, el criminal Estat fundat per Felip V a partir de la Guerra de Successió, no s’ha dubtat mai a emprar tota la maquinària bèl·lica per fer-ho possible. Fins i tot, si això requeria esclafar la nació catalana. Han estat tres segles de violència salvatge i atrocitats comeses amb el pretext, que als lectors pot resultar familiar, de mantenir la Unidad de España i la legalidad arbitrària feta a la seva mida. Així, el que s’esdevé avui, a l’any 2017, no ens ha de sorprendre. I ara!

El règim actual és hereu directe de la darrera de les nostres derrotes, la del 1939. Fou en aquelles dates que començà la penúltima etapa de la història d’aquest funest estat espanyol, el franquisme. Quan el dictador morí, no ho oblidem, al seu jaç, el 1975, s’encetà una transformació que culminà el 1978 amb l’establiment d’un règim blindat per una constitució feta en unes condicions que farien enrojolar a qualsevol demòcrata. D’això, en som plenament conscients. Ara, gairebé quaranta anys després, paguem les conseqüències de no haver reeixit a eliminar el règim fundat pels vencedors de la Guerra del 1936. Es refundaren la policia, la justícia, la Guardia Civil, el Ejército…? No, tot romangué igual. Tot ha de canviar per tal que tot segueixi igual, com a Il Gattopardo. Tot restà atado y bien atado, i la festa els ha aguantat ben bé quatre dècades.

 

Avui i les setmanes que vindran convé ser al costat dels nostres governants, dels polítics lliurement triats pel poble de Catalunya. La por, la deixarem de banda, i caldrà ser coratjosos i valents. A la manifestació de la Diada vam demostrar que ni tenim por ni ens hem penedit de res. Endavant passi el que passi. Que el primer d’Octubre posem punt i final al Règim del 1978 i, ja posats, a tres segles d’ocupació de la nostra terra. Que el primer d’Octubre diem adéu a la monarquia i arriben els primers rajos de la República. Que ja hem dit prou. Les darreres notes de la fúnebre marxa de nom Espanya arriben al seu final. Aviat, molt aviat, tornarem a ser lliures.

 

Per donar suport a la divulgació independent de la nostra història i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail