Torxes per la llibertat

Al setembre, tornats a casa de les vacances, havent gaudit de merescuts descansos i dels plaers de l’estiu, tornem amb la mirada posada en la Diada i els actes que l’envolten. Així, cada any, i enguany especialment. El dia deu organitzem una Marxa de Torxes per la independència la qual, en aquesta ocasió, ha arribat a llur sisena edició. Gent de totes les edats ens reunim, encapçalats per soldats d’època, per recórrer els carrers de la nostra ciutat mentre el cel s’enfosqueix de mica en mica a cada cantonada que creuem. Admirem l’Arc de Triomf, recorrem els carrers plens d’història del centre de la ciutat i cantem i cridem plens de joia, recordant fets i persones que encara ara, tres segles després, ens marquen. La plaça del Born i llur bandera ens observen, i ens agrada tornar-hi l’esguard. Ens agrada veure els somriures i la serenor en els rostres dels participants. Un cop al Fossar de les Moreres, amb les flames ja extingides, escoltem el silenci en honor dels nostres caiguts, dels nostres màrtirs. Aguaitem els parlaments dels ponents convidats. Entonem el Cant dels Segadors i el finim entre aplaudiments i visques a la terra.
El setembre és un mes de record, de seguir fent les coses com les hem fet: tradicionalment. Arreu del país es fan convocatòries similars, se n’han fet sempre. Aquest any, tanmateix, més d’un veu arribar la marxa amb l’ai al cor. Ai!, no fos cas que ofenguéssim a algú. Ai!, no fos cas que ens qualifiquessin de vés a saber què. Compte no fereixin sensibilitats enguany unes convocatòries que hem fet durant dècades. Por i dubtes. Doncs nosaltres, farem com sempre. Ja n’hi ha prou de demanar perdó per tot, de canviar la nostra manera de fer les coses perquè potser ofen o no agrada a algú. Prou de permetre que se’ns negui la memòria i la dels nostres caiguts, la memòria de la nostra nació. A la nostra diada, homenatgem els qui han mort per nosaltres amb la solemnitat que ofereixen les torxes, la nit i les processons, els uniformes, les velles armes, les banderes i les barretines. Prou de feblesa i de correcció política. Aquí, a Catalunya, els morts els homenatgem amb tots els honors i respecte que mereixen. Avui com ahir i avui com demà. Donec Perficiam!
Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail