Personatges anònims de la maçoneria

Tenim costum d’utilitzar el que s’anomena “panteó de personatges il·lustres” per significar que un poble, una associació… té persones de vàlua que, pel fet d’haver-hi pertanyut, afegeixen importància i reputació al poble, associació… La maçoneria també l’utilitza, el panteó, amb noms com Mozart, Sibelius, Goethe, Ramon y Cajal, Rossend Arús, Lluís Companys…. D’aquesta manera, es vol fer entendre que la maçoneria amb persones de reputació a les seves files no pot ser allò que diuen les llegendes negres, sinó tot el contrari, alhora que aquestes persones poden suscitar confiança per voler pertànyer a la maçoneria.

Fer servir el “panteó” suposa deixar-ne fora persones anònimes que han contribuït que la maçoneria pugui tenir una història ininterrompuda de 300 anys, alhora que, en alguns casos, les seves accions humanitàries han ajudat a alleugerir algunes vicissituds dels seus conciutadans.

Durant una de les moltes visites fetes a l’Arxiu de Salamanca, em sorprengué un personatge d’origen suís, amb passaport francès,  agent d’assegurances de Winterthur, resident a Barcelona i maçó de la lògia La Sagesse, de la Gran Lògia de Catalunya (en endavant GLC). Em va sorprendre perquè el seu expedient conté molts documents personals: llibre de família, documents de la seva activitat professional, bitllets de viatge… és la sensació de tristesa, impotència i de ràbia que produeix un arxiu amb finalitats repressives. També em va sorprendre per l’activitat internacional en pro dels desvalguts que portà a terme aquest personatge, i que en molts casos pogué fer gràcies als coneixements de lògies europees, es tracta de Louis Gertsch.

Gertsch nasqué a Locle (Suïssa) el 6 de març de 1888, de família jueva. El 1909 arribà a Barcelona com a representant a l’Estat espanyol de l’asseguradora Winterthur. Posteriorment es dedica altres negocis destacant la creació de la distribuïdora Record Film, que llogava pel·lícules a tota la península. També exercí de periodista. L’any 1910 fou iniciat a la maçoneria, a la lògia Redención de Barcelona, i el 1928 ingressà a la lògia La Sagesse. La tasca de solidaritat i humanitària caracteritzà la vida de Gertsch, que, com s’ha dit anteriorment, estava profundament imbricada amb la maçoneria.

Durant la Primera Guerra Mundial fou secretari general del Comité Bernois de Secours aux Prisonniers de Guerre (depenent de la Creu Roja Suïssa), amb seu a Berna. Dins d’aquesta tasca, el maig de 1919, feu una conferència a l’Ateneu Barcelonès (Barcelona) sobre la funció d’aquest comitè. El 1920, la Unió Internacional de Socors als Nens el nomenà delegat per a Espanya. El setembre d’aquell any encapçalà la campanya d’ajut als nens que havien patit el terrible terratrèmol que es produí a la regió de Kanto (illa de Honshu, Japó), amb un sisme de 7,8 en l’escala de Richter que provocà 105.000 morts i 37.000 desapareguts. La premsa publicà que “per mitjà del seu delegat a Barcelona M. Louis Gertsch (Llúria, 100, pral.), que acceptarà amb agraïment en nom dels infants japonesos els donatius que li siguin fets per alleujar la situació anguniosíssima en què aquells pobres desvalguts han quedat amb motiu del terrible cataclisme ocorregut en aquella dissortada nació.” El 1923 assistí a França al congrés internacional de Salvament de Nàufrags organitzats per la societat Les Hospitaliers Sauveteurs Bretons de la que era delegat general per a l’Estat espanyol.

Amb l’arribada dels nazis al poder es preocupà per la sort dels jueus alemanys, i en aquest sentit, el 23 d’octubre de 1933, escrigué a la Lògia Perseverancia de Larraix (Marroc), assenyalant-los-hi “ja coneixeu l’espantosa situació que Hitler ha creat als jueus, essent forçats a expatriar-se per a poder viure i sense possibilitat d’emprar el capital que tenen a la seva pàtria. Entre aquests jueus n’hi ha molts eminents i gent molt apta en les diferents branques del comerç i la indústria […]”. Volia ajudar els jueus sense perjudicar els ciutadans espanyols, alhora que volia indagar les possibilitats per instal·lar-se a l’Estat espanyol.

En iniciar-se la Guerra Civil, i d’acord amb la GLC, impulsà el Comitè Central de Coordinació (COCENCOO), creat l’octubre del 1936, que, entre altres iniciatives, enviaren cartes a les lògies del món i de les quals reberen donatius. COCENCOO serví de plataforma a Gertsch per fer tres conferències, el gener de 1937, en cercles maçònics de París, Lió i Marsella on exposà que els maçons eren vilment perseguits i atropellats a l’Espanya franquista, i que en permís dels seus superiors de l’orde s’havia creat el COCENCOO que era l’obra profana d’un grup de maçons que treballaven  sota les ordres de la Generalitat de Catalunya, que no depenia de cap partit polític ni de cap organització i s’esforçava per ajudar a tothom.

En paraules de Gertsch:  “La seva acció s’entén per tota l’Espanya governamental i garanteix el repartiment dels donatius segons el desig expressat pels donants. El programa del COCENCOO és en primer lloc ajudar els refugiats de totes les regions espanyoles que acudeixen a desenes de mils a Catalunya. Ha repartit roba i calçat als refugiats, articles alimentaris així com joguines als nens dels refugiats i d’aquells que lluiten heroicament en la defensa de la llibertat; col·labora estretament amb el Comitè Oficial d’Ajuda als Refugiats, al de l’Ajut Infantil, amb la Creu Roja espanyola i altres obres que persegueixen fins anàlegs, fa en una paraula tot el que pot, ajudar a tots amb fins humanitaris”. El seu discurs concloïa: “no demanem res per la maçoneria espanyola; demanem per a les víctimes del feixisme a Espanya, sense oblidar que entre aquestes hi ha molts maçons, els quals gaudeixen amb els seus familiars del resultat del nostre esforç… Visca l’Espanya Republicana! Visca el Progrés! Visca la Llibertat!”. La col·laboració internacional es concretà en enviaments de roba, queviures, productes farmacèutics i material sanitari que es repartí entre tota la població, bàsicament a Barcelona, sense diferenciar si els receptors pertanyien o no a la maçoneria.

El prestigi de Gertsch el portà a ser escollit, el 1937, secretari general de Solidaritat amb l’Espanya Antifeixista, que era  una coordinadora políticament pluralista, amb l’objectiu de centralitzar tota l’ajuda que les forces antifeixistes rebien de l’estranger en suport als civils, preferentment. Gerstch, amb aquest objectiu,  s’entrevistà amb diverses personalitats rellevant de la política, la societat i la cultura d’arreu d’Europa.

El mateix any, al carrer Bellafila de Barcelona on s’ubicava el local de la GLC, amb Gertsch com un dels capdavanters es patrocinà una escola d’ensenyament racional, amb 120 nens d’ambdós sexes, i on també es donava assistència a “germans” en situació precària.

Durant la Guerra Civil, la tasca de relacions internacionals i ajut humanitari de Louis Gertsch pogué ser molt efectiva perquè tenia molts bons contactes amb la majoria d’obediències maçòniques europees afiliades a l’Associació Maçònica Internacional, amb seu a Ginebra. Acabada la Guerra Civil, Gertsch s’exilià, com ho feren altres maçons. A l’exili francès, la maçoneria americana acceptava finançar l’embarcament de tots els germans que volguessin marxar de França, i qui s’encarregava d’aquesta qüestió, a Tolosa de Llenguadoc, era Louis Gertsch a qui s’havien de dirigir per formular-li la petició.

El 8 de febrer de 1943 fou processat en rebel·lia, i condemnat a 20 anys de reclusió menor i accessòries d’inhabilitació absoluta i perpètua pel delicte consumat de maçoneria.

Per acabar, aquest petit recorregut vital aquí exposat cal considerar-lo un petit homenatge a Louis Gertsch com a símbol de totes aquelles persones que des de l’anonimat han contribuït de manera desinteressada a ajudar els altres en circumstàncies difícils en totes les èpoques, inclosa l’actual.

 

Quim Vendrell Moreno – Gran Lògia de Catalunya

FONTS:
– Centro Documental de la Memoria Historica. Sección Especial. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Salamanca, lligall 214 a 217-A-1
–  Donativos últimamente recibidos. La Vanguardia, 2 desembre 1938, p. 4.
La Veu de l’Empordà, 22 setembre 1923, p. 5.
– CLEMENTE MUÑOZ, Josep Carles; POLO, Juan Francisco. La prensa humanitaria en la España contemporánea (1870-1899). Madrid: Fundamentos, 2003, p. 213.
– COMÍN COLOMER, Eduardo. La masonería en España. Madrid: Nacional, 1944, p. 448.
– FERRER BENIMELI, José Antonio. La Masonería española. Madrid: Istmo, 1995.
– SANCHEZ CERVELLÓ, Josep; VENDRELL MORENO, Quim. La Gran Lògia de Catalunya. Orígens, consolidació i repressió franquista. Una història vigent. Tarragona: Arola, 2011.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail