Flandes – Catalunya, i el dret Universal a la pròpia Història

Com a col·laborador de Vibrant, he d’agrair, el millor tracte que diferents personalitats de Flandes, els dies 10, 11 i 12 de juliol 2017, han atorgat a l’Associació Vibrant, entitat que promou, amb compromís nacional, el coneixement cert de la història. És clar, Flandes, pels catalans, no ho és pas terra estranya. El meu i nostre més profund agraïment.

Flandes (Vlaams Gewest) amb el rei Balduí II (879-918) es convertí en comptat tot i passar més tard, en part a França, i en part al Sacre Imperi. Mentrestant, el seu potencial comercial i industrial s’engrandia tot i estar dividida Flandes en diferents territoris feudals (Flandes, Brabant, Looz i altres) fins que a finals del S. XIV s’incorporaren als ducs de Borgonya (excepte Lieja). Al darrer terç del S-XV passaren als Habsbourg i d’aquests, amb Carles I, a Castella. La Circumscripció de Borgonya, amb Flandes dividida, part pertanyent a Àustria, part a França fins que aquesta, l’any 1512 amb Francesc I la cedí a Carles I de Castella pel Tractat de Madrid (Espanya no existia encara com a entitat política única, fins a 1812) sent ratificat el tractat per la Pau de Dames l’any 1529. Llavors vingué el luteranisme que afectà tots els Països Baixos.

La Relació Països Baixos-Castella no fou mai volguda ni pacífica

Amb l’acta d’Abjuració de Leiden (16.7.1581) s’inicia la Guerra dels vuitanta anys, les Províncies Unides del Nord (Holanda) s’emanciparen. Seguiren més o menys en aquest estat, fins al Tractat de Rijswijk (20.09.1697) i el d’Utrecht, durant 1713. A partir de llavors, la resta dels Països Baixos/Flandes foren moneda de canvi. Catalunya fou traïda, primer pels anglesos, al trencar el Pacte de Gènova (20.06.1705) també pels holandesos i, si m’apureu, pel mateix emperador Carles VI d’Àustria, amb una economia desfeta i en constant enfrontament amb els Otomans que trucaven a les portes de Viena. La traïció es consumà amb el Tractat d’Utrecht, del que esdevingué, tot i l’heroïcitat de la “Guerra a ultrança”, la capitulació de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i un primer exili de catalans-aragonesos-valencians i alguns castellans, proper al genocidi. El segon exili fou a raó de la Guerra Civil a Espanya (1936-1939) dels sollevats militars feixistes de Franco, contra els republicans catalans i ibèrics que, novament, tingueren d’abandonar llur pàtria. Tot i això, els catalans es reférem, sense abandonar mai el nord. És a dir, l’objectiu de la Independència, per recuperar nació i Estat. Per dues vegades, la intel·lectualitat de Catalunya, els emprenedors, els professionals, clergues i poble senzill, vàrem haver d’abandonar la pàtria catalana, per rebre aixopluc a Europa i Amèrica. Vos en donem les gràcies per l’acolliment.

Com he indicat, al S. XVI, part dels Països Baixos, Províncies Unides del Nord, Holanda, luterans, amb l'”Acta d’Abjuració de Leyden” es varen desempallegar de l’Espanya, sent la primera “província” que s’independitzà de l’imperi castellà. A partir de llavors, l’imperi aniria perdent tots els territoris d’Amèrica (els primers pel tractat de Rijwick i Utrech –Haiti, Santo Domingo…), fins als darrers, Cuba i Filipines el 1898 i després el Sàhara espanyol, Illes de Fernando Poo, Guinea espanyola i altres, i, ara, Catalunya.

El Tractat d’Utrecht separa Flandes definitivament de Castella

Pel que fa a Flandes i els Països Baixos meridionals, el Tractat d’Utrecht, els va separar definitivament de Castella i els adjudicà a l’imperi austrohongarès i, ves per on, les coses començaren a canviar per a Flandes, ja que, el 1713, la seva administració passà a mans del conegut com a “partido español” a Viena, que no era tal, sinó que estava format i gestionat pels exiliats catalans, sent el president honorífic l’arquebisbe de València, Antoni Folc de Cardona-Borja, emperò, qui manava, era el Secretari d’Estat i de Despatx Universal, el marquès de Rialp, Ramon Frederic de Vilana Perles i Camarasa, (Oliana 1661, Viena 1741) darrer protonotari de la corona catalana-aragonesa, mà dreta i membre del consell àulic de l’emperador Carles VI del S.R.I., posseïdor del segell reial i reformador de tota l’administració política i financera de l’imperi. Carles VI, va dir que no hi havia en tot el seu imperi, home més capaç i preparat que Vilana Perles per endegar tota la reforma imperial. Així ho va fer.

 

Les Reformes de Vilana Perles

El marquès de Rialp, va engrandir el “Consell d’Espanya” que abastava els territoris de les Dues Sicilies, amb Sardenya, Malta, El Milanesat, els presidis de Toscana i Flandes o Països Baixos meridionals. El “partit alemany” d’Eugeni de Savoia, tenia molta menor incidència a Viena.

Per endegar totes les reformes, va destinar un gran edifici existent encara avui, davant de l’Òpera de Viena, l’edifici del “Consell d’Espanya”; ara és un edifici financer. Va fer construir el primer hospital per a la gent pobre, actual seu del Seminari de Viena, davant l’ambaixada dels Estats Units; dins del mateix hi ha una capella en honor dels Països Baixos/Flandes, que, junt amb Nàpols i Milà, finançaren tota aquella construcció. Hi ha documents escrits -encara per estudiar- des d’Anvers i altres capitals, a Viena, adreçats al català Vilana Perles on ha de constar acreditada tota la relació política/administrativa que es fa necessària conèixer. Aquest és el repte. Per millorar les comunicacions i comerç, també per a poder atacar els otomans amb més facilitats, Vilana Perles va fer construir la primera autopista de llavors, Viena-Trieste, ampliant la navegabilitat del Danubi. Pel que fa a finances i justícia, Vilana Perles va aprofitar a tots els jurisconsults exiliats, nomenant a Josep Folch de Cardona, president del Consell de Flandes, col·locant en la Cort Suprema a magistrats exiliats i funcionaris locals, per administrar aquests i altres territoris. Trobem en aquestes tasques a gent tan preparada com el magistrat Domènec d’Aguirre; Francesc de Castellví –autor de “Narraciones Históricas”, Francesc Solanes que s’ocupà de Santa Chiara a Nàpols; Marianna Pignatelli esposa de comte Althann; Josepa de Copons esposa del napolità Rocoo Stella. Els militars catalans exiliats conformaren el nou exèrcit imperial, amb els generals Francesc de Vilana Perles, fill del Marquès de Rialp; Antoni Desvalls i de Vergós, marquès de Poal; Barceló, conegut com “lo Carrasclet”, Vázquez Vargas casat amb una filla d’en Vilana Perles, Josep Plantí, qui, amb Vilana va fundar la Nova Barcelona a l’actual ciutat de Zerenjanin, i tants d’altres. Sense comptar els morts durant la guerra de Successió Espanyola, unes 30.000 persones de tota índole i condició s’hagueren d’exiliar, quan Catalunya tenia uns 500.000 habitants.

La tesi que defenso és que, Vilana Perles, glossador de les darreres constitucions de Catalunya, les de 1705/1706 que va signar article per article, es va emportar a l’exili tot l’esperit del Dret Públic Català i els principis jurídics bàsics dels nostres Usatges, Constitucions, Capítols i Actes de Cort i, no havent pogut desenvolupar ni aplicar les nostres Constitucions a Catalunya (anul·lades pel dissortat Decret de Nova Planta de Felip V, de 16.01.1716, que abolí totes les institucions catalanes: universitats, Diputació/Generalitat, Consell de Cent, ajuntaments, sistema electorals, sistema fiscal…) sí que les va aplicar a tots els territoris de l’imperi, Flandes inclòs, intentant inculcar en llurs respectives lleis, respectant les seves pròpies, aquell nostre saber, fer i entendre les coses.

 Flandes-Catalunya. El futur

No ha estat mai estudiat, que jo conegui, la implicació d’exiliats catalans a Flandes, menys, en comparació amb la forma de ser i fer del govern exercit pels castellans abans d’Utrecht. De ben segur, es varen notar i encara es noten la diferent forma de gestionar la cosa publica, vist que a Flandes, és el Dret, més que la llei, el principi bàsic del seu ordenament jurídic, i sent així, la seva normativa està més ajustada a Dret, més democratitzada, amb gran dosi de llibertat que li dóna ser un Estat Federat, cosa que no succeeix pas a Catalunya on, com a Autonomia fiscalitzada i afogada d’impostos, es veu privada de recursos, impedint-li l’exercici efectiu del Dret d’Autodeterminació reconegut pel dret Internacional i DUDH, que entren a la CE per l’article 96.1, a l’empara també dels articles 2, 4, 7 del Tractat de la Unió Europea, que ens ha de salvaguardar de les maldestres actuacions del poder central que, podent-nos autoritzar un referèndum (la CE no el prohibeix pas) no ho fa.

Flandes i Catalunya, dues nacions històriques, cerquen en plena llibertat democràtica i pacifica, el seu futur dins la UE de la qual en formen part. L’Europa de les Nacions. En el cas de Catalunya, de Carlemany ençà i, Els Països Baixos, Flandes, des de la post-romanització.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el president de Flandes, Geert Bourgeois, el passat mes de maig

Cal doncs estrènyer llaços d’amistat, com ja s’ha intentat fer en actuacions comercials comunes impedides per l’Estat Espanyol. Cal també endegar un projecte de cerca d’històrica comuna, per analitzar l’actuació catalana a Flandes, des de 1713 (o abans) fins que deixarem aquesta gestió als mateixos flamencs, tal com estava previst en les instruccions de Vilana Perles.

Tenim tots, com a dret fonamental a regular, el “Dret Universal a la pròpia Història”, aquella que realment va succeir, no pas, aquella que vencedors, censors i historiadors parcials han escrit i ens han mal ensenyat.

Gràcies Flandes per l’acolliment que heu donat als meus companys de Vibrant. Confio que a partir d’aquesta trobada, se’n produiran altres en aquest caminar comú vers la llibertat, cap a una Europa de les Nacions a redefinir, post Brexit, amb les vostres i les nostres aportacions i saba nova.

 

Sebastià Sardiné i Torrentallé. Advocat. Investigador històric . Autor de: JO, VILANA PERLES, editorial: Pagès Editors. www.vilanaperles.cat

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail