La gent, el procés i el referèndum

En el seu dia, individual i/o col·lectivament, es varen fer aportacions i textos per a la futura i encara non nata Llei de Transitorietat. Com a ciutadans podem pensar lliurement i àdhuc organitzar-nos per treballar per una causa que creiem justa i peticionar allò que estimem adient: la Independència de Catalunya. Inicialment, no varen ser pas els polítics els que es mobilitzaren després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, sinó que ho féu la ciutadania, la societat civil qui, per desafecció amb l’Estat, considerà la sentència una “llei d’exclusió de Catalunya del sistema constitucional espanyol”. Reaccionàrem. No vaig/vàrem entendre com un Estatut aprovat aquí per majoria del Parlament, era ribotat a Madrid, retornat a Catalunya, on fou reconsiderat i acceptat a disgust, tornant al “Parlamento/Senado” en el qual, en “referèndum acordat” l’autoritzaren i nosaltres el votàrem, sancionant-lo el rei, essent publicat en el BOE, amb un PP que va recollir signatures en contra, i el va impugnar al TC, no així altres estatuts que, en determinats articles, deien el mateix. Evidentment, la ciutadania, nosaltres, jo mateix, ens sentirem traïts, iniciant llavors aquest nostre caminar, procés, cap a la Independència. El TC no ens va respectar el nostre vot emès en referèndum acordat. Acordar-lo ara no ens atorgaria cap garantia. El tornarien a impugnar.

 

Els partits, d’un i altre color, després d’algun disgust per l’aleshores president Montilla, es varen afegir a les manifestacions i al clam d’independència. Quin país tant ferm el nostre, en el qual, acceptant els nouvinguts, se’ls ofereix la oportunitat d’arribar a la més alta responsabilitat de la Nació. A Catalunya practiquem la dita castellana: “uno es de donde pace, no de donde nace” o aquella altra: “de bien nacidos es ser agradecidos”.

Els polítics, doncs, varen començar a fer cas al poble que, per milions, cada cop que cal, surt al carrer, o du a terme el 9N, o va al Parlament reclamant una DI que recolza amb 750.000 signatures exercint el Dret de Petició, campanya Signa un Vot de l’ANC (què n’ha fet el Parlament d’aquests documents/instàncies amb petició concreta?). La Nació Catalana sense Estat, és només un fet folklòric, sotmès a un poder aliè. No hi ha altra sortida que la Independència. Els ja convençuts polítics s’aplegaren com a Junts pel Si, sumant les CUP, què van per lliure; altres, els Comuns/Podemos/CSQP, ecosocialistes? Verds o marrons? Indecisos, en un poder però no voler, es mostren contraris als postulats dels històrics del PSAN-PSUC. Una llàstima. La veritat és que no sé com definir-los, excepte quan algun parlamentari s’amaga el primer cognom i fa servir el segon, o altre, que el seu cognom escau en festiu, incoherent; amb una alcaldessa contraforada; o aquell advocat sindicalista, que ha passat per tots els matisos de les esquerres, sent ara un veterà polític professional, qui viu d’això. I els socialistes catalans? Trist. Son tots, emperò, recuperables, al menys els seus votants, més, a l’hora de l’acte suprem on tots ens haurem de retratar. Votant. La fotografia restarà per sempre més a la història de la nostra Nació. Amb noms i cognoms. Els parlamentaris del Si, i els del No, a l’hora de votar al Parlament la Llei de Referèndum i/o la de Transitorietat.

 

El procés està arribant a port. Cal superar el darrer escull. Al Parlament tenim majoria absoluta favorable a la Independència. Exerciu-la. Han passat els 18 mesos. Això em preocupa. La llei de Transitorietat i de Successió d’Estats, semblava que estava treballada , consensuada i a punt de ser executada, per lectura única. Per què no ha estat així? Els ciutadans no hi entenem de lleis (bé, una mica). La gent del procés vol la independència. Aquesta no arriba. Els polítics de govern i les Cup, de ben segur, han treballat i consensuat la decisió presa. Els agraïm l’esforç. De segur tenen raons de pes per temperar el procés. Segur. Segur que tenen tàctiques i estratègies ben apamades i legalment lligades per a cloure’l amb èxit. Segur. Però els encara súbdits no entenem el retard, ni el dubte, ni l’excés de prudència, propera a la imprudència. La tebiesa dona cada vegada més volada al Estat per actuar contundentment, ho farà si els donem oportunitat per a fer-ho. Això sembla. La gent no entenem com pot el govern i Parlament suportar sentencies i més sentencies, imputacions i més acusacions, judicis, querelles, fiscalia, afogament econòmic, limitacions en tot… No ho entenem. La DI acabaria amb tot això. Seriem Estat, ara som Autonomia, súbdits. És menor el problema de ser reconeguts internacionalment com a Estat, -gràcies per la tasca, Romeva- que no pas seguir amb el neguit del constant enfrontament actual. Signeu el que hagueu de signar, col·lectivament o individual, a la fi, és el que els votants vos hem manat, no pas el retardar la decisió.

 

Pel que fa al referèndum, volem votar el dia 1-O. Es va venir a dir al Parlament, el 4 de juliol, que aquesta llei seria una part diferenciada de la peça principal o llei de Transitorietat/trencament, escollint el camí de condicionar la DI al resultat positiu del referèndum. Per què s’ha fet en dos temps condicionats? Segur que teniu molts d’arguments per plantejar primer el referèndum, i desprès la de Successió d’Estats. Us hi heu compromès. Però la gent, jo també, volíem preferentment, i volem, ser Estat, per això el Parlament té el mandat majoritari del poble, que permet proclamar la independència i obrir el procés constituent. Feu-ho pel tràmit que calgui. Us fem confiança. Però feu-ho. Aquest era/és el desideràtum i el mandat de molts.

D’ara fins no s’aprovi aquesta llei de Referèndum vinculant, (segona quinzena d’agost del 2017?) secretaris, interventors, funcionaris, polítics… estan, sinó desprotegits, si desorientats; caldria tenir-los ben assegurats jurídicament i moralment. Quan la llei sigui aprovada–faci el que faci l’Estat, assegureu- molta de la gent inclosa en el cens català, estarà cridada i obligada a participar en la formació de meses com a titulars o com a suplents. Estem segurs que, la Llei de Referèndum, resoldrà l’ús de les seves dades i els empararà directament i indirecta, al aplicar també la nostra llei de referèndum-consultes o, supletòriament, la llei electoral vigent. Com de ben segur succeirà i ens dieu, els cridats a participar estaran molt tranquils al constatar com, a la porta dels col·legis electorals hi tindrem els Mossos d’Esquadra/policia local, sota l’obediència de la Generalitat de Catalunya, garantint la seguretat pública i, pel cas de que algun poruc o contrari, no en volgués formar part de la mesa i ningú no es presentés a la mateixa, la Llei preveurà el sistema supletori que indica el text i la informació genèrica (www.garanties.cat) acceptant, com a convidats a formar-ne part, aquells indicats per norma proposada. Igualment, els catalans al exterior no han de patir entrebancs ni gimcanes, ni costos addicionals per a poder votar. Al contrari, s’ha de cercar una solució efectiva, senzilla, còmoda, propera, per tal que ho puguin fer, encara que sigui dipositant llur papereta, davant un notari o habilitat públic al estranger, papereta a enviar per aquest fedatari, per correu segur, a la Sindicatura Electoral de Catalunya (SEC).

 

Som, la gent i els polítics, en un atzucac del qual només se’n pot sortir amb fermesa. Decidint, ajustadament al Dret allò previst, i, per autoestima si som capaços de transmetre als nouvinguts, als avis, als joves i al món, la nostra realitat, el nostre voler ser una nova i millor Nació-Estat, amb valors exportables arreu. Si per qualsevol circumstància, el Referèndum trontollés, com sembla que el volen fer trontollar, cal una immediata DI. Polítics, no trontolleu. Volem Urnes. Volem Votar. Votarem.

 

El Referèndum serà vinculant. L’article 3.2 ofereix les garanties jurídiques nacionals i internacionals per a poder-lo convocar i aplicar. L’article 3.3 garanteix la seguretat de tots els que directament o indirecta hi participin. No estaria de més, en aquesta fase de millora, que, qui ha de redactar i consensuar el text definitiu, recollís aquest sentir de la gent, sentir que, ben explicat i regulat, afavorirà un millor coneixement del mecanisme del Referèndum i una major participació positiva. Les pors venen del desconeixement. Expliquem-ho tot, bé.

 

Sebastià Sardiné i Torrentallé. Advocat. Investigador històric. Col·laborador de Vibrant.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail