Solstici d’Estiu (Article Bilingüe Català-Occità)

Segons l’opinió d’alguns antropòlegs, el solstici i les seves celebracions han estat presents des dels temps del Neolític i, avui dia, segueix considerant-se unes de les més importants celebracions de l’any en les cultures del nord d’Europa.

Solstici d’Estiu

Més enllà de la memòria dels humans, després de l’hivern, les neus desapareixien i la càlida temperatura revestia de verdes fulles als troncs dels arbres i els prats i les valls es perfumaven d’olor i color mentre desplegaven una catifa de flors i que la majoria d’elles servirien per fer remeis medicinals, i també d’altres ancestrals barrejats amb la mel.

Segons la tradició, el millor moment per recol·lectar la mel dels ruscs era la primera lluna plena del mes de juny. Amb aquella mel preparaven una beguda màgica que subministraven durant tot el mes següent per fomentar l’amor i garantir la fecunditat a totes les parelles joves que s’unien.

Especialment, en les cultures nòrdiques era costum que els joves beguessin durant les noces de la primera llunació aquesta beguda que anomenaven “hidromel”, en memòria d’Odí, pare de tots els déus nòrdics i aquest costum va passar també a altres cultures. Aquella beguda de déus era coneguda en l’època de la Grècia clàssica amb el nom de “melikraton” i els romans també la prenien barrejada amb vi, a la que anomenaven “aqua mulsum”.

Abans de l’era cristiana, durant la nit del 21 de Juny, en l’hemisferi nord se celebrava també la festivitat de Litha. Durant aquella nit, era tradició recol·lectar flors i plantes amb la creença que posseïen propietats curatives. A més, encenien fogueres després de la posta de sol per espantar els esperits malignes. La festa de Litha està precedida per la festa de la deessa Beltane, que marca el solstici d’estiu en la tradició cèltica, i seguida per la festivitat de Lughnasadh, o noces del déu Lug el primer dia del mes d’agost.

Des de llavors, cada any, en l’hemisferi nord, quan el sol passa pel Tròpic de Càncer, es produeix el solstici d’estiu marcant l’inici de l’estació estival. Seguint aquesta tradició, encara avui dia, en el mateix hemisferi, el mes de juny segueix sent el preferit per al jovent que s’uneix en matrimoni i és possiblement també que sigui per aquest motiu, que el terme conegut com a “lluna de mel” tingui l’origen en aquesta tradició.

Segons l’opinió d’alguns antropòlegs, el solstici i les seves celebracions han estat presents des dels temps del Neolític i, avui dia, segueix considerant-se unes de les més importants celebracions de l’any en les cultures del nord d’Europa, com és el cas d’algunes valls d’Occitània com passa amb la “Crèma deth Taro” que té lloc en la localitat d’Arties (Val d’Aran) la nit del 23 de juny, on els joves salten per sobre del tronc d’un avet cremant i després l’arrosseguen per als carrers entre música i mostres d’alegria. Segons la creença popular, després d’això, el poble quedarà purificat i allunyat dels mals esperits.

Any rere any, a Europa, durant aquests dies, se celebren multitud de tradicions ancestrals mentre cadascun de nosaltres espera l’esdevenir dels astres per a aquest estiu. Però, pendents d’aquesta màgica nit, és possible també, que més d’un de nosaltres, mentre observem la lluna prop de Mart i de Saturn, no podrem evitar deslligar més d’una de les cintes que lliguen records a la nostra pell i, acabem per invocar a Litha perquè ens concedeixi la divina gràcia d’aconseguir somiats petons de desig amb gust de mel.

Amb els meus millors desitjos… Feliç solstici d’estiu!

Griselda Lozano, experta en Òccitania i col·laboradora de Vibrant.

Solstici d’Estiu

Dempuèi la nuèch dels tempses, après l’ivèrn, las nèus despareissián e la temperatura cauda revestissiá los arbres amb de fuèlhas verdas, e entapissava lo sòl amb de flors, qu’entre elas fòrça s’utilizavan per far de remèdis medicinals.

Segon la tradicion, lo melhor moment per recollectar lo mèl dels abelhièrs èra la primièra luna plena de junh. Amb aquel mèl preparavan una bevenda magica que servissián dins lo mes seguent pendent los maridatges per favorizar als parelhs l’amor e ne garentir la fegonditat.

Mai que mai, dins las culturas nordicas, èra costuma que los nòvis beguèsson pendent la nòça e la primièra luna “l’idromèl”, en memòria d’Odin, lo paire de totes los dieus nordics. Son consum s’estendèt tanben a d’autras culturas. Aquela benvenda se coneissiá a l’epòca de la Grècia classica amb lo nom de melikraton e los romans la prenián barrejada amb de vin, e la nomenèron aqua mulsum.

Abans l’èra crestiana, pendent la nuèch del 21 de junh, dins l’emisfèri nòrd se celebrava tanben la fèsta de Litha. Pendent aquela nuèch, èra de tradicion d’acampar de flors e de plantas amb la cresença que possedissián de poders de garison. En mai d’aquò, abravan de fuòcs après lo solelh tremont per far fugir los esperits malignes. La fèsta de Litha es precedida per la fèsta de la divessa Beltane, que marca lo solstici d’estiu dins la tradicion cèlta, e es seguida per la fèsta de Lughnasadh, o nòças del dieu Lug, lo 1r d’agost.

Dempuèi, cada an, dins l’emisfèri nòrd, quand lo Solelh passa pel Tropic del Càncer, se produtz lo solstici d’estiu que marca l’inici de la sason estivala. En seguissent aquela tradicion, encara a l’ora d’ara, dins lo meteis emisfèri, lo mes de junh contunha d’èsser lo preferit per las nòças e possiblament lo tèrme conegut coma luna de mèl auriá sas originas dins aquela tradicion.

Segon l’opinion de qualques antropològs, lo solstici e sas celebracions son presents dempuèi los tempses del Neolitic e, a l’ora d’ara, se contunha de lo considerar coma una de las celebracions mai importantas de l’an dins las culturas del nòrd d’Euròpa, o dins qualques vals d’Occitània coma se passa amb la Cremada del Taro dins lo vilatge d’Arties (Val d’Aran), que se celèbra la nuèch del 23 de junh; aquí los jovents sautan sus lo pètge d’un avet cremant e puèi menan lo pètge per carrièras dins un ambient de musica e d’aclamacions. Segon la cresença populara, lo vilatge demòra purificat e los esperits marrits son alonhats de l’endrech.

An après an, en Euròpa, pendent aqueles jorns, se celèbra un fum de tradicions ancestralas. Pasmens, lo darrièr còp que coïncidiguèron la Luna plena e lo solstici d’estiu foguèt en 1948. Per azard, ongan an coïncidit tanben las doas circonstàncias.

Alavetz, mentre que cadun de nosautres espèra l’avenir que los astres li ofrisson per aqueste estiu, pendent aquela magica nuèch, qualques unes, mentre qu’aurem observat la Luna près de Mart e de Saturne, benlèu aurem pas pogut evitar de desligar qualqu’un dels ribans que ligan los remembres a la nòstra pèl; e aurem invocat Litha per que nos concedisca la divina gràcia d’obténer los potons pantaisats amb la sabor del desir e del mèl.

Amb mos melhors desirs… Aürós solstici d’estiu!

Griselda Lozano, experta en Òccitania i col·laboradora de Vibrant.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail