La veritable història de les Festes del Roser

Les festes del Roser eren molt sentides i estimades pel poble que era qui tenia cura de tot el ritual. També eren celebrades en la Catalunya Nord (al Rosselló, Vallespir, etc.), a València i en terres d’Aragó. Les festes del Roser a Catalunya tenen el seu origen en el segle XIV, quan es crearen confraries, i és propi i autòcton de Catalunya celebrar-les pel mes de maig. Gaudiren d’una gran solemnitat i popularitat, sobretot al segle XVII.

Ja en el segle XI trobem notícies que ens parlen de les Pabordesses i de les seves funcions, que eren diverses: tenien cura de l’arranjament de l’altar, de les almoines i del recapte d’aliments per als pobres, dels casaments i batejos, d’assistir als malats i dels enterraments, etc. També s’encarregaven de les festes del Roser, amb tot el que això comportava. Per arreplegar diners pel sufragi de les festes feien rifes, venien rams de flors i subhastaven diferents objectes. És curiós observar com les responsabilitats del càrrec recauen en les Pabordesses, mentre que els Pabordes es limiten a donar suport. Les Pabordesses varen a arribar a obtenir privilegis Reials.

No confondre les Mares de Déu del Roser i del Rosari

Caldria comentar que la festa de la Mare de Déu del Roser del mes de maig, tan tradicional i típica a Catalunya, és la nostra. Però s’esdevingué que amb motiu de la victòria en la batalla de Lepant el 7 d’octubre de 1571, el Papa Gregori XIII va instituir el dia de la Mare de Déu del Rosari el 7 d’octubre, anomenada del “Roser de tot el món”, i les dues  Roser es van confondre.

A Catalunya, la Mare de Déu del Roser es va continuar celebrant en el mes de maig (el que produeix roses), però amb alguna confusió amb la del rosari. Actualment com a dia de la Mare de Déu del Roser, en el calendari només consta el dia 7 d’octubre.

Els balladors són els Pabordes i les Pabordesses

El càrrec de Pabordessa era renovat cada any i era una sorpresa i un honor pels escollits. Fins a principi del segle XX, els capellans i vicaris intervenen en el nomenament de Pabordes i Pabordesses. Més endavant, en intervenir-hi l’autoritat civil, es va crear una certa desavinença. Va ser ben entrat el segle XX quan l’Església va deixar d’intervenir en el nomenament dels càrrecs de Pabordes i Pabordesses, fet, però, que coincideix, amb la decadència de les confraries i dels mateixos balls, això va comportar que l’autoritat eclesiàstica es limités a fiscalitzar els comptes, i fossin les autoritats civils i el mateix poble l’encarregat de nomenar els Pabordes i Pabordesses.

Vallfogona ha conservat la tradició del Roser des de temps immemorials

Vallfogona del Ripollès conserva la tradició del “Roser” des de temps immemorials, i celebra la festa tal com es feia sempre, el primer diumenge de maig (enguany el segon diumenge, 14 de maig) i és per mitjà de la dansa que es realitzava el traspàs i la renovació dels nous càrrecs de Pabordes i Pabordesses. Aquests tenien cura de l’organització de la diada del Roser i dels actes que es feien al llarg de l’any. Les Pabordesses són, a més, les que tenen cura de l’altar del Roser a l’església de Sant Julià. És curiós advertir, que eren elles qui portaven tot el pes de les obligacions i d’organització de les festes, sempre amb el suport dels Pabordes. Per sufragar les despeses de la festa, feien rifes, i subhastaven rams de flors, cintes, ventalls, etc.

El ritual començava uns quants dies abans o bé el dia abans del Roser anant a enramar l’altar. Després, era costum que a la vigília de la festa fessin un dinar o berenar tots els Pabordes i Pabordesses junts. Els de pagès duien ous, llonganisses, botifarres i d’altres aliments. L’elecció dels nous representants era una sorpresa per tothom. Els elegits miraven d’estrenar vestits i sabates per lluir-les a la festa.

El ballador vestia de cerimònia segons l’estil pagès, amb gambeto i barret de copa alta. Ella anava coberta amb la típica caputxa blanca, i portava a la mà un ram de flors boscanes o de roses. Es tractava d’anar ben mudats si era possible, tot nou. Antigament el Ball del Roser era interpretat en sortir d’Ofici. Els balladors duien un ciri que feien cremar un cop finida la dansa, davant de la imatge de la Mare de Déu, i eren acompanyats pels mateixos músics que acompanyaven la missa. A la tarda es tornava a fer el ball, primer els “Pabordes i Pabordesses” i a continuació es feia la repetició, en què participava tot el poble.

Per dansar el Ball del Roser es formaven quatre parelles, una parella de casats i una de solters del poble, i una de casats i una de solters de pagès. Aquests eren els que ocupaven els càrrecs de Pabordes i Pabordesses de l’any següent, i que juntament amb les quatre parelles sortints executaven la dansa, que era el moment en què es feia el traspàs dels càrrecs.

Amb el pas del temps la Dansa o Ball del Roser s’havia anat perdent fins a quedar reduïda a una mínima expressió -una volta a la plaça-. A finals dels anys noranta, Vallfogona del Ripollès, conscient que representava el “Ball del Roser” en la seva història, decideix recuperar aquesta dansa (calia recuperar tot el que ella representava) per ballar-la la diada del Roser. L’esforç de les autoritats, l’Alcaldessa Carme Freixa, del jovent del poble, de Pabordes i Pabordesses que l’havien ballat i tot el poble sencer, amb la col·laboració d’en Carles d’Abàsolo, etnògraf, historiògraf, folklorista i Mestre en Dansa històrica-tradicional Catalana ha deixat fixat, altre cop, el ball del Roser a Vallfogona del Ripollès talment com es feia segles enrere.

Aquí trobareu tots els apunts del Ball, partitura, lletra i moviments: Ball del Roser de Vallfogona

La festa i el “Ball del Roser” actualment gairebé ha perdut el seu sentit religiós, però a Vallfogona, se celebra la missa d’Ofici, un dinar de germanor per tots els nascuts a Vallfogona que compleixin seixanta anys. A les 5 de la tarda, es fa cercavila amb la participació de Pabordes i Pabordesses, colla del gegant Plafalgars, fins a la plaça de la Vila, i allà, el “Ball del Roser” i Sardanes. El ball, primer el dansen els Pabordes i Pabordesses i després hi participen tot el poble, els assistents i tothom que ho desitja.

 

 Carles  d’Abàsolo, Etnòleg, folklorista, historiador, mestre de Danses Tradicionals Catalanes (E.C.D.)

VIBRANT us desitja que gaudiu d’unes bones Festes del Roser. Recordeu que se celebren per tot el país repartits, segons el municipi, entre aquest cap de setmana i el següent.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail