10 Moments estel·lars de la història de Catalunya

Moments Estel·lars de la Història de Catalunya

Catalunya és un país amb segles d’història. La formació del Comtat independent de Barcelona, els segles d’expansió mediterrània, la consolidació de la llengua catalana, la Revolta dels Segadors… Al llarg de tots aquests anys la nostra nació ha viscut moments foscs i moments brillants, esdeveniments que tots els catalans portem gravats a la memòria col·lectiva. Us proposem tot seguit deu dels moments més gloriosos, deu moments estel·lars de la Història de Catalunya. Sereu vosaltres, doncs, els qui decidireu, mitjançant l’enquesta a continuació quin n’és el més estel·lar de tots. Ah! I si se us acudeix un que no apareix a la llista, podeu afegir-lo.

 

Quin és el moment més estel·lar de la Història de Catalunya?

 

Independència l’any 988

L’any 988, el nét de Guifré el Pilós, Borrell II, es nega a renovar el seu vasallatge amb el rei franc Hug Capet després que aquest no ajudés a aturar les ràtzies d’Al-Mansur. Catalunya, a partir de llavors, creix mirant cap al sud, esdevenint en poc temps una gran potència política, comercial i cultural al Mediterrani.

http://historiavibrant.cat/?p=2008

Assemblees de Pau i de Treva, 1027

La Pau i Treva de Déu fou un moviment social articulat com a resposta per part dels pagesos i els estamens eclesiàstics a la violència continua perpetrada per la noblesa feudal. Amb el dret de sagrera, cada Esglèsia comptarà amb un radi de trenta passes al seu voltant en el qual no s’hi podrà exercir cap acte de violència sota pena d’excomunió. Seràn aquestes assembles l’embrió de les Corts Catalanes i un exemple del pactisme entre grups al nostre país…

Confederació amb el Regne d’Aragó, 1137

El 1137 es casen Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV. D’ençà, el comte de Barcelona serà també el rei d’Aragó. S’estableix així una aliança que dominarà el Mediterrani. El conjunt dels habitants de la Confederació, que durarà fins el 1715, seran coneguts exteriorment com a catalans, donat que els ciutadans dels regnes de parla catalana esdevindran majoria, a la vegada que més actius en el comerç i la política exterior.

http://historiavibrant.cat/?p=2806

Conquesta de Mallorca, hub del Mediterrani. 1229

El 1229 i fins el 1231, una croada del rei Jaume I amb el suport dels tres braços reunits a les Corts de Barcelona de 1228, conquereix Mallorca i repobla les illes balears amb catalans. L’illa esdevindrà un nus de comerç i comunicacions clau per al desenvolupament futur de l’expansió mediterrània.

Conquesta de València. 1238

El 9 d’octubre Jaume I entra a València. L’expansió del Casal de Barcelona durà el català a ser la llengua del Regne de València, territori que comptarà amb institucions i Constitucions pròpies i diferenciades. Durant la centúria del 1400 el Cap i Casal esdevindrà, fins i tot, la ciutat més important de la Corona d’Aragó i de la Península Ibèrica.

Consolats de Mar, a partir del 1258. Expansió merantil catalana

El motor del comerç català al vell Continent i al llarg de tot el Mediterrani foren els Consolats de Mar. Allà on s’establiren comerciants catalans es posà en marxa un Consolat de Mar, on un representant nomenat pel rei o el consell de la ciutat de Barcelona, defensava els seus interessos davant les autoritats locals, amb el nom de “Cònsol dels catalans” i amb jurisdicció sobre tots els súbdits de la Corona catalana-aragonesa

http://historiavibrant.cat/?p=715

Codi de dret marítim: Els Costums de la mar, 1260, El Llibre dels Consulats de mar, 1370

Els Costums de la Mar, redactat en català a Barcelona l’any 1260, és una compilació d’usatges i costums mercantils d’arreu de la Mediterrània que van contribuir a la millora de la navegació i foren adoptades com a lleis en molts dels seus ports. Són una mostra més de la capacitat organitzativa de la nació catalana i les normes jurídiques que regulen el dret marítim català, seran aplicades primer per tota la Mediterrània com a dret mercantil i de navegació, passant més tard a l’Atlàntic com a dret internacional.

http://historiavibrant.cat/?p=663

Taula de Canvi. El primer banc públic d’Europa, 1401

La Taula de Canvi i Comuns dipòsits de Barcelona va ser la predecessora dels actuals bancs centrals. Es va crear com a suport a la hisenda municipal i per dotar de recursos de crèdit d’ús exclusiu de la ciutat. Tal va ser l’èxit d’aquesta nova institució econòmica que aviat se’n van obrir d’altres taules a diferents ciutats de la Corona d’Aragó com Mallorca, València, Girona, Tarragona o Perpinyà, i també a la ciutat estat de Gènova, convertint-se les Taules de Canvi catalanes en un referent per a la resta d’Europa.

http://historiavibrant.cat/?p=797

Constitucions, 1705. Les més avançades del món

L’ordenació constitucional de Catalunya esdevingué ja al segle XIV una modernitat tal, que avui dia, enlluerna el seu sentit humanista i de respecte a les llibertats dels seus ciutadans, considerats llavors els més lliures i iguals d’Europa. Les darreres constitucions promulgades l’any 1705, les més garantistes, són d’una perfecció encara no assolida per la majoria d’estats al segle XXI.

http://historiavibrant.cat/?p=1839

Junta de Comerç, 1763

“Si vols estar ben servit, fes te tu mateix el llit”. Ve de ben lluny la manca d’inversió i infraestructures per part de l’estat centralista de Madrid. Catalunya, malgrat la derrota militar del 1714, era la potència comercial d’Espanya i havia l’exigència de millorar la formació dels nostres ciutadans per créixer d’una manera més humanista i il·lustrada. La Junta de Comerç va assentar, en una data tan primerenca com el 1763, les bases de la nostra revolució industrial.

http://historiavibrant.cat/?p=2244

 

I, doncs, quin és el teu?

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail