La bandera negra, ensenya de combat

Aquestes darreres diades i manifestacions hem vist aparèixer entre els diferents símbols i ensenyes que portem amb pal o a l’esquena, una de ben diferent i curiosa. La bandera negra, fosca com la nit, obscura com la mort mateixa, símbol de lluita sense quarter. Ensenya de resistència fins el darrer home, fins l’últim bri d’esperança, fins el darrer alè, fins l’última gota de sang. Emprada per les hosts catalanes durant les vespres sicilianes. Citada per Ramon Muntaner en la seva Crònica. Recordada a les guerres remences del segle XV. Sense ser un símbol exclusiu de la nostra terra, la bandera negra ha estat àdhuc hissada en els moments més tristos i solemnes de la nostra història.

A les armes segadors!

Sembla ser que la bandera negra té orígens mediterranis en la seva difusió en la cultura occidental. Un dels moments clau d’aquesta ensenya en la història del nostre país té lloc el 1640 durant la Guerra dels Segadors. En l’himne original dels revoltats es parla d’una bandera negra que representa els alçats.

Corpus de Sang d’Antoni Estruch i Bros (1907)

“-Ont és vostre capità?,

aont és vostra bandera?

Varen treure’l bon Jesús,

tot cobert amb un vel negre.

-Aquí és nostre capità, aquesta és la nostra bandera.

A les armes, catalans,

qu’ens han declarat la guerra!”

 

1714, viurem lliures o morirem!

El 1705, durant la famosa Guerra de Successió, al castell de Montjuïc de Barcelona s’hi podia observar la fosca ensenya amb el lema: “Mort o els nostres privilegis”. Durant el setge a la ciutat iniciat el 1713, quan el Duc de Popoli demanà la rendició de la plaça, amb la decisió presa pel poble de no rendir-se a l’enemic, s’hissaren nombroses banderes negres per tota la muralla. Enlloc de mostrar la bandera blanca, representativa de rendició, els defensors de la ciutat comtal enarboraren aquest obscur símbol, mostrant a l’ocupant la voluntat de resistir fins les últimes conseqüències. Constitucions o absolutisme. Catalunya o Castella. Viurem lliures o morirem.

 

Representació del setge del 1713-14

Les guerres carlines i el grup separatista armat

Al llarg de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), els soldats sota les ordres del tortosí Ramon Cabrera, general carlí, hissaren la bandera negra a la població de Morella, aquest cop acompanyada d’un sabre, una calavera i una branca. Els liberals, per la seva gosadia i per difamar-lo, li posaren el malnom de el Tigre del Maestrat. Tot i tot, aquest sobrenom ha adquirit un caire positiu entre els seguidors del personatge.

Durant els anys vint del segle passat, amb la dictadura de Primo de Rivera, el separatisme català, emmirallat en l’Aixecament de Pasqua irlandès, creà organitzacions armades per alliberar la nació catalana d’una manera insurreccional. La Bandera Negra, també anomenada Santa Germandat Catalana, en fou una exemple representatiu. Fundats el 1925 i dissolts el 1926, Foren els qui planejaren el regicidi contra el monarca Alfons XIII en el conegut com a Complot del Garraf.


Vista de Morella el 1845

 

Actualitat

Després d’unes dècades de desaparèixer de la vida pública, el 2014, coincidint amb el tricentenari de la catastròfica caiguda de Barcelona, es recuperà l’ensenya incorporant-hi la creu de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat comtal, i l’estel ja clàssic que incorpora l’estelada creada per Vicenç A. Ballester. Una actualització del sentiment de lluita fins la reeixida, un símbol que hem hissat en tantes ocasions portat a la que serà la mobilització definitiva. Un símbol del present per recordar el passat i encarar el futur amb orgull i arrels.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail