Carta d’homenatge a en Daniel Cardona i Civit

Benvolgut Daniel

Ja fa 74 anys que ens vas deixar. Patint, resistint fins l’últim moment la malaltia que et devorava lentament. Era l’any 1943. Han passat molts anys, hem sofert una dictadura repressiva, salvatge i criminal. I, després, un règim de falsa democràcia en el que seguim sotmesos. Tu en visqueres els inicis, encara era recent la derrota del nostre país. El nou 1714. La renovació de les hosts castellanes. 1939, any de nova desfeta.

La teva gesta, però, ha sobreviscut. Et recordem i t’idolatrem, car la història, al final, et dona la raó. No valien les abdicacions, el renec ni el derrotisme. No valien pactes, tractes ni concessions de cap mena amb l’enemic, amb l’ocupant. L’única via era el separatisme, tanmateix han hagut de passar dècades per tal que els catalans ens n’adonessim.

Tu, estel brillant en una nit de segles. Tu, far de llum en un mar de cendra. Daniel Cardona i Civit, referent per a tots els nacionalistes d’aquesta terra. Per a tots els patidors que sotmesa la veuen.

La puresa del teu ideal, la intransigència, l’amor que vers Catalunya professaves, la incansable lluita i l’aportació inefable a aquesta noble i trista història nostra. Quan els altres claudicaven, tu empunyaves la browning, quan uns entraven en el marc institucional de l’invasor, tu te’n desmarcaves. Quan uns es rendien, tu enarboraves la negra bandera de la resistència. Sempre català, sempre ferm.

Ha transcorregut molt de temps i les coses han canviat profundament, per bé o per mal. Tingues present, nogensmenys, que, malgrat tot, alguns et recordem i continuem aquesta noble empresa que iniciares durant una vida d’entrega i dedicació a la pàtria. Nosaltres som cardonistes. En honor teu, Vibrant.

 

Imatge destacada: mural d’homenatge al Maquis fet a Sallent el 2004. Serveix per il·lustrar la lluita incansable duta a terme pel nacionalisme radical català.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail