L’Humanisme va ser una estructura d’Estat a Catalunya

Al segle XIV, l’Humanisme penetra a la Corona catalanoaragonesa poc temps després del seu sorgiment a Itàlia i un segle abans que a qualsevol altra nació europea. Pere III el cerimoniós, va transformar la Cancelleria Reial en un òrgan de govern molt potent que, a part de ser molt eficaç tant en les tasques administratives com en les diplomàtiques, va esdevenir un focus cultural de gran abast, com no s’havia vist mai fins llavors a Europa. El pensament i la literatura en català gaudiran d’un gran prestigi internacional.

La Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l’òrgan administratiu més important de la Corona catalanoaragonesa. La formaven tota una sèrie de funcionaris, molt ben preparats, que s’encarregaven de les relacions diplomàtiques amb altres Estats; de copiar i tramitar tota la documentació reial, i de la redacció de tot tipus de documents administratius de forma exemplar, en un català normatiu que arribés a tot el domini lingüístic dels països catalans, i també en aragonès al Regne d’Aragó. Aquests funcionaris havien de dominar tres llengües: el català, l‘aragonès i el llatí. La Cancelleria va funcionar com un departament de normalització lingüística, assolint una uniformitat en la llengua catalana escrita com cap altre idioma europeu gaudia abans del segle XV, a banda del llatí. Barcelona era la capital i l’idioma dels reis era el català.

Presidia la Cancelleria el canceller, assistit pel vicecanceller, un notari, el guarda- segells, dos secretaris, un arxiver, dotze escrivans de manament, vuit escrivans de registre, un escalfador de cera, un segellador, correus, algutzirs i altres càrrecs menors. I això abans de la reorganització de Pere III, ja veureu.

Els seus principals membres intervenien en el consell reial i arribaven a tenir molta influència en el govern. Ja us podeu imaginar el que significava formar part d’aquella administració tan elitista, a part del reconeixement social i les enormes possibilitats de promoció, molts van reeixir en el camp de les arts, especialment la literatura. Per a ocupar el càrrec de canceller, el rei escollia un doctor en lleis, gairebé sempre un bisbe o un arquebisbe, que a més presidia el tribunal suprem de justícia. El primer canceller del qual tenim constància, documentat el 1218, fou el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou II.

 

 

Catalunya esdevé una potència humanística

A partir de les Ordenacions de la Cort del 1344, Pere III reorganitza la Cancelleria, per a transformar-la en la gran estructura d’Estat moderna, d’administració eficaç, que afavoreixi el posicionament dels catalans a l’exterior i potenciï el coneixement dins els regnes de la Confederació catalanoaragonesa.

El nou cos de traductors, transcriu al català llibres escrits en altres idiomes. La Cancelleria obre les portes als coneixements científics i a altres cultures de la resta del món, en especial, al moviment humanista que ve d’Itàlia, on els catalans tenen, com ja sabeu, un estret contacte. Com a diplomàtics, els funcionaris fan sortides freqüents a l’estranger i recullen les noves tendències. La Cancelleria s’omple d’escriptors laics per impulsar la literatura escrita en català, fins llavors la cultura semblava només patrimoni dels religiosos.

Pere III crea els càrrecs de protonotari, responsable de l’ordre a la cancelleria, del bon redactat i forma externa de la documentació, i de lloctinent de protonotari, redactor del dietari de la Cancelleria.

Es decideix copiar i aglutinar tota la documentació per a conservar-la curosament a l’Arxiu Reial de Barcelona, per la qual cosa l’actualment anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó forma avui dia un dels fons documentals més importants i complets del món.

 

 

La llengua catalana es posa al dia, assoleix l’elegància del llatí, més rica i flexible a les noves tendències literàries. Es consideren no cultes i, per tant, es modifiquen en la llengua escrita alguns aspectes com són la iodització (“paia” per palla), la monoftongació d’una UA (“cotre” per quatre), el diftong AU primari (“llaurer” per llorer), la monoftongació d’EI (“feit” per fet) i l’article salat, només per posar alguns exemples.

Grans autors, de reconeixement internacional van ser membres de la Cancelleria; com foren Bernat Desclot, Bernat Metge o Pere Miquel Carbonell, entre d’altres. També humanistes italians com Lorenzo Valla. L’humanisme català esdevé un moviment viu i com a tal evoluciona amb el pas dels anys, amb autors tan importants com Jeroni Pau o Joan Margarit, per citar algú.

En la Cancelleria Reial trobarem la clau de volta que explica la Catalunya d’avui, el concepte humanístic de la societat catalana, una manera de fer, un estil de vida, un tarannà d’autoexigència i superació d’una gent que s’estima la cultura i la seva llengua, que no deixa de produir científics, inclús en els moments més difícils, metges, artistes i pensadors de renom. La Cancelleria va acabar, com ja podeu imaginar, el mateix any que els catalans van perdre les seves llibertats i totes les seves institucions exemplars, el 1714; però mai va deixar d’existir el seu esperit, que acompanyarà per sempre més aquest poble…

 

Article publicat originalment a la Xusquipèdia.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail