Al Principat de Catalunya els catalans no havien de complir lleis injustes

Ja poden omplir-se la boca de lleis i constitucions el mal govern ocupant, ja poden clamar que ningú no està per sobre de les lleis i de la constitució. A Catalunya, molt abans que s’imposés l’ocupació borbònica i posteriorment l’Estat Espanyol a sang i foc, tots els catalans gaudien d’unes llibertats que a Castella ni podien arribar a somniar. Ara, en aquestes hores solemnes, el retorn de les llibertats s’albira, magnífic, en una llunyania que s’atansa.


El dret català, vigent encara avui

Malgrat els tres-cents anys transcorreguts des de la derrota i la ocupació castellana del 1714, aquest dret tan nostrat segueix plenament vigent. Com estipulen les Corts de 1422, “Com que les Constitucions i altres Lleis perquè’s regeix la terra catalana, són elaborades únicament i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i força per derogar o esmenar les dites ordenances de manera que les ordres contràries als Usos, Privilegis generals o especials, Capítols de Corts, Constitucions, no deuen obeir-se ni acatar-se encara que fossin o haguessin sigut dictades pel Rei o el primogènit seu.” I, si retrocedim encara més en el temps, trobem que el 1283 es sentencia que “A Catalunya no es cursen ni resolen causes o sentències de tribunals forasters.”

Les Corts Catalanes segons una miniatura del segle XV

Unes lleis i institucions a la catalana

Els “Usatges”, la compilació més antiga dels quals data del 1173, ja consagraven el concepte d’igualtat entre els ciutadans. Sorprenentment en un temps de feudalisme, els documents conservats expliquen que tota llei havia “d’ésser estatuïda per a la comuna utilitat dels ciutadans”. L’objectiu de les lleis i la legalitat al nostre país era la d’ésser salvaguarda de les llibertats ciutadanes, demostrada per quatre característiques essencials que feien únic i gloriós el dret català: el pacte entre l’autoritat i els governants, el predomini del costum sobre la fórmula legal escrita, el dret a rebutjar la llei i el dret de faltar a la llei.

Francesc Maspons i Anglasell exposà la singularitat del Dret Públic Català

Suprimir les normes escrites?

De fet, un diputat del Braç Militar va presentar, per escrit, una proposició el 1632 per tal que totes les lleis fins llavors foren derogades i que es prohibís, entre altres coses, que se’n promulguessin de noves. Així, els jutges haurien de jutjar segons ‘suo omnino sensui et naturali rationi’, és a dir, segons seny natural. Catalunya podria haver comptat tan sols amb les Constitucions com a legalitat escrita compartida. Al final, però, no es va aprovar la moció perquè, segons al·legà una cambra molt dividida, no era necessària tal mesura atès que al Principat no es podia promulgar cap llei sense l’expressa i concreta aprovació de les representacions populars a les Corts. No era necessari deixar d’aprovar normes escrites, perquè aquestes ja reflectien els costums de la població i els jutges les sancionaven amb equitat i justícia.

Constitucions Catalanes de l’any 1706

Hi hagué uns temps en els que els catalans fórem el poble més lliure d’Europa. Les nostres Constitucions, d’un nivell jurídic avançadíssim, regien la vida dels habitants del Principat de Catalunya. Arreu dels actuals Països Catalans, els territoris històrics comptaven amb cartes magnes del mateix caire. Al nostre país, cap dictador ni cap rei podia fer i desfer sense escoltar el poble. Els vergonyants judicis d’aquestes dies serien impensables. El nostre sistema, far de llibertats en una fosca Europa abocada a l’absolutisme monàrquic, seguí un model de sobirania propi que fou vilment suprimit fa més de tres-cents anys per l’ocupació borbònica.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail