Tot el que no sabeu, i com recuperar la memòria

Sabíeu que a Ripoll es va crear, el 1917, el primer motor a reacció aplicable per igual als avions i als automòbils?… Que les armes de foc fabricades a Ripoll són considerades com les de més qualitat del món i que també es van fer servir en la guerra d’independència americana?… Sabeu perquè la Farga catalana és considerada com la forja més innovadora i valorada del planeta?… Sabíeu que Catalunya té més de 4.700 danses tradicionals documentades?… I que el Museu Etnogràfic de Ripoll és el més antic de Catalunya en la seva especialitat i és referent mundial?…

 

El primer reactor aplicable per a tota classe de vehicles

És un invent de l’enginyer Ramon Casanova i Danés, fill de Campdevànol, que també es va implicar en la tasca de recuperació històrica dels primers anys del Museu Etnogràfic de Ripoll. L’equip propulsor de les llegendàries V-1 alemanyes del 1944 és sospitosament semblant al creat a Ripoll el 1917.

 

Les armes de foc fabricades a Ripoll són considerades com les de més qualitat del món

Catalunya va ser el territori productor d’armes de foc portàtils més important d’Europa des del segle XVI fins al XIX, amb una gran capacitat exportadora coneguda arreu per la seva qualitat. Les armes fabricades a les fargues de Ripoll són les de més fama internacional per l’alta especialització dels artesans implicats segons la part de l’arma que treballaven. A banda de satisfer les comandes dels diferents exèrcits, també se’n feien models únics per a ús civil, considerats com a elements de distinció i de luxe, autentiques obres d’art signades amb els punxons dels reconeguts armers ripollesos. Al museu de Ripoll descobrireu una impressionant col·lecció d’aquestes joies, a banda de les que trobareu en museus i en col·leccions particulars d’arreu del món.

 

La Farga catalana és un mètode siderúrgic que va donar a Catalunya superioritat en la producció del ferro

Els elements característics de la Farga catalana eren les trompes que proporcionaven aire, el forn millorat on es reduïa la mena i el martinet de fargar. Aquests elements, sumats al procediment per a l’obtenció del ferro en el forn, varen aconseguir un producte d’una qualitat insuperable reconeguda a tot el món com a procediment català o ferro de farga catalana. Durant 400 anys, fins al segle XIX, els productes manufacturats foren considerats els de més qualitat arreu del món (armes portàtils, claus, reixes, etc.). El modernisme ha deixat un gran testimoni de la seva qualitat.

 

A Catalunya tenim més de 4.700 danses tradicionals documentades

El folklorista Carles Abàsolo, deixeble de Joan Amades i Aureli Campmany, ha dedicat la seva vida a recuperar les danses tradicionals del país i ha donat 4.715 carpetes al museu de Ripoll, amb la informació completa a cada carpeta d’un ball diferent i el seu origen, per a la seva consulta, a banda de vestits originals de l’època.

 

Farga catalana

 

El de Ripoll, amb pràcticament un segle de vida, és el Museu Etnogràfic més antic de Catalunya

Precisament va ser el mateix Carles Abàsolo qui, en el transcurs d’una interessantíssima conversa amb l’equip de VIBRANT, ens va posar en coneixent de la importància del Museu Etnogràfic de Ripoll i de la monumental feina que fan els seus conservadors. Podeu llegir l’entrevista publicada a la web de VIBRANT aquí.

“El museu etnogràfic de Ripoll em va caure del cel, és l’únic museu que tenim que es dedica això; va sorgir dels folkloristes de Ripoll, el 1929, per recollir tot el que hi havia d’indumentària i de coses típiques, perquè no es perdés i que la gent es pogués documentar, és l’únic que hi ha. Gràcies a l’alcaldessa de Vallfogona, la Carme Freixa, membre del Consell Comarcal; que quan els hi vaig recuperar el ball del Roser de Vallfogona, la Carme em va convèncer, Carles això es perdrà, perquè no ho portes al museu”

 

Un veritable Museu fet pel poble i per al poble

 

Tomàs Raguer i Fossas  junt amb en Rossend Serra i Pagès van ser els promotors, que aviat es van envoltar d’un bon grup de catalanistes, folkloristes i excursionistes que s’implicaren amb el projecte, inspirats pel modern moviment nacionalista que, com a diversos indrets d’Europa, es va viure a Catalunya cap al final del segle XIX. El folklore, la història, la llengua, el coneixement del territori  i la cultura, esdevenien cabdals per preservar la identitat nacional.

“L’existència de museus… no tan sols és un títol d’embelliment de la població, d’atracció pels forasters i material d’ensenyança pels mateixos habitants, sinó que enforteix els vincles nacionals, crea major suma d’afectes als ciutadans i va arrodonint i definint cada vegada més l’esperit col.lectiu” (Rossend Serra, 1916)

 

El 1920, els promotors publicaven en la secció folklòrica de les pàgines d’El Catllar:

“Hem decidit obrir una secció destinada a l’arreplega de tot el material folklòric que vulguin enviar-nos les persones que s’interessen per aquesta branca del saber humà. Tothom ens hi pot ajudar; tothom amb una mica de voluntat pot recollir un nombre més o menys considerable de rondalles, llegendes, cançons, balls típics, supersticions, oracions populars, jocs infantils, proverbis, aforismes, endevinalles, costums pròpies de les festes majors i altres festivitats de l’any, en el treball de cada ofici, en els actes principals de la vida com el naixement, casament, els enterros, etc. En fi, tot el que dongui a conèixer la psicologia del poble, objectiu principal del Folklore”

 

Coneixent el tarannà dels catalans, ja us podeu imaginar l’entusiasme que va desfermar aquesta proclama, aviat es van omplir els magatzems de col·leccions i tot tipus de valuosíssims testimonis de la nostra cultura i de les nostres tradicions. Llavors la feina dels arxivers, tots voluntaris, fou pulcre i metòdica. La recollida de peces anava acompanyada d’un escrupolós treball de camp que s’esmerçava en contextualitzar cada un dels objectes, cançons, rondalles i danses amb l’objectiu de poder mostrar i ambientar com era la vida quotidiana durant el seu ús.

Diorama dels pastors de pla d’Anyella, obra de l’escenògraf Salvador Alarma (1932)

 

Finalment, el 1929 s’inaugura l’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll, a les golfes de l’església de Sant Pere. Encara que la iniciativa havia sigut civil, l’edifici i gran part dels fons documentals pertanyien a l’Església i el tarannà religiós de Tomàs Raguer va afavorir que es constituís sota el patronatge del Bisbat de Vic. 

“Abans era del Bisbat de Vic, de l’església, perquè el museu de Ripoll va començar sent arxiu etnogràfic i folklòric parroquial, que estava al costat de la basílica, es pujava per una escala de cargol i llavors, allò es queia, és clar no se’n cuidava ningú i van haver de fer el museu nou” (Carles Abàsolo resumeix els primers 50 anys)

 

El cas és que aquestes col·leccions van sobreviure a dues dictadures, una guerra i la falta d’entusiasme d’un estat gens amic de la nostra nació, però perillaven de manera dramàtica dins unes instal·lacions obsoletes i inadequades per un museu amb les ambicions d’aquest. La falta d’inversions per part dels propietaris de l’edifici, el Bisbat, i la disputa per la propietat dels continguts van culminar amb un nou desplom del sostre i una exasperant inundació. Les instal·lacions van haver de tancar el novembre del 2000 per tornar a obrir gairebé 11 anys després en un nou edifici molt més adequat  i sota propietat civil i pública.

Durant els anys que vam estar sense museu, la conservació dels objectes i documents va ser responsabilitat de Roser Vilardell, M. Àngels Espona, Montserrat Perramon i Florenci Crivillé, enormes professionals que van saber mantenir viu l’esperit de l’antic museu, organitzant exposicions itinerants de les diverses col·leccions i dissenyant el nou museu adaptant-lo amb les tècniques narratives del segle XXI. I donem fe que van reeixir de manera eficient, la visita avui dia al nou Museu etnogràfic de Ripoll és tota una experiència que no deixa indiferent a ningú, l’exposició perfectament ambientada amb vídeos, músiques i sons trasllada al visitant d’una forma perfectament comprensible al moment evocat.

 

Les barretines. “Antigament es reconeixia el poble de procedència pel color i per la manera que es duia la barretina, per la manera de posar-se-la, de plat, de cresta o de costat” (Carles Abàsolo)

 

“La nova seu del Museu Etnogràfic de Ripoll, inaugurada l’any 2011, encara que mostra el fons de forma molt més didàctica i amb una museografia actual, conserva l’esperit d’aquell primer museu d’etnografia i té el repte (igual que tots els museus similars) de vetllar per mantenir la història de la nostra societat, de mantenir les tradicions, de donar sentit al pas del temps a través dels objectes que serva i exposa, i d’establir un vincle entre el passat i el present de la nostra quotidianitat, del dia a dia de la gent, de la seva manera de ser, dels seus oficis, la seva fe, el seu lleure, les seves cançons, llegendes i tradicions, del que érem i del que som com a societat, del que hem salvaguardat i del que hem oblidat, en definitiva, el Museu Etnogràfic de Ripoll és memòria i també és vida” (Roser Vilardell i Arévalo – Directora del Museu Etnogràfic de Ripoll)

 

Després d’experimentar aquest viatge sensorial que suposa la seva visita, entendreu perquè considerem el Museu Etnogràfic de Ripoll fonamental per a la recuperació de la nostra memòria històrica.

Conèixer el passat ens ajuda a interpretar el present i a entendre el futur.

La Redacció de VIBRANT

 

Per a més informació: www.Museuderipoll.org

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail