L’enterrament de Guimerà i el Complot del Garraf. El separatisme armat català

L’independentisme, conegut popularment com a separatisme, aparegué amb força en una petita part de la població del nostre país al principi del segle passat. Gran part dels separatistes estaven disposats, fins i tot, a la lluita armada per conduir la terra a l’alliberament nacional. La nostra generació és hereva ideològica d’una fornada de catalans que cregueren, abans que ningú, que l’única via per ser lliures i plenament catalans passava per la separació total de Catalunya i la totalitat de la Nació catalana. Si calgués, es duria a terme per la via armada, com proposava, per exemple, la Bandera Negra, creada el 1925. Tot seguit recordem dos moments oblidats d’aquell vell nacionalisme armat.

L’enterrament d’Àngel Guimerà

Juliol de 1924. Vespre xafogós al carrer Canuda de Barcelona. Dictadura del general Miguel Primo de Rivera. En una cambra fosca d’un pis, reunits al voltant d’una taula vella, seuen membres dels escamots d’Estat Català, formació del nacionalisme separatista català de l’època. Entre ells hi ha en Pagès, en Batista i Roca, en Cardona i en Ventura i Gassol. Cognoms gairebé oblidats, però mítics. Veritables lluitadors. Es xerra animadament. Les deliberacions giren al voltant de l’enterrament del dramaturg Àngel Guimerà, figura clau de la Renaixença. Els abrandats patriotes volen fer-hi un cop d’efecte. Acorden que, si la senyera que embolcallarà el fèretre del difunt és retirada per la policia, s’obrirà foc contra les autoritats oficials de l’acte.

Imatge del cotxe de cavalls que transportava el cos d’en Guimerà el 1924

L’endemà, a les tres de la tarda, uns joves flanquegen l’entrada a la Basílica del Pi de Ciutat Vella. Porten pistoles, però no en saben encara el maneig. Són militants dels escamots, valents i decidits. Les bales dringuen a les butxaques, la suor cau esquena avall. La tensió es respira, però ningú no se n’ha adonat de la càrrega de plom que amaguen. En aparèixer la comitiva, alguna cosa falla; el fèretre apareix sense la bandera de bon principi. Els pistolers s’incomoden. La desfilada avança sense incidents. Res de res. Fins i tot, cosa extraordinària, la Guardia Civil resta impassible mentre sona Els Segadors al bell mig del cementiri de Montjuic. Alguns dels patriotes, cecs de nerviosisme, deixen entreveure sense voler-ho els canons de les seves Parabellum-Pistole alemanyes. La provocació que esperaven no arriba. S’evita la tragèdia per ben poc.

El Complot del Garraf

La Bandera Negra, un grup armat separatista inspirat en l’Aixecament de Pasqua irlandès del 1916 és creat a l’ombra d’Estat Català el 3 de maig de 1925. Tres dies més tard, la formació que prenia el nom de les insígnies que onejaven a la ciutat de Barcelona durant el setge del 1713-1714, rep la notícia d’una visita del monarca espanyol, Alfons XIII. L’organització planeja una sonada presentació a l’opinió pública; determinen atemptar contra el rei. En un túnel al massís del Garraf, els militants pretenen fer esclatar una bomba quan passi el tren oficial rumb a Barcelona.  

Imatge d’alguns dels autors a la premsa de l’època

El dia 23 de maig, a tres dies de l’arribada del rei, es realitza el primer intent de col·locació de l’artefacte, fallit per la manca de material que permetés aixecar les vies. El jorn següent, els militants perden el tren que els hauria de portar al túnel des de Barcelona. El dia 25, la presència massiva de la Guardia Civil els impedeix dur a terme cap acció. La Bandera Negra decideix, doncs, atemptar contra el monarca a la ciutat comtal el dia 29, prop del Liceu. De nou, la forta protecció de la comitiva impedeix la realització de l’atemptat. Ja són masses intents fallits. El dia 6 de juny Alfons XIII ha de retornar en tren a Madrid. Es comença a esvair l’oportunitat. Els militants decideixen tornar al pla inicial i col·locar de nou un artefacte explosiu de quaranta-tres kilograms a les vies. Enfilen el camí cap al Garraf des de Barcelona. Un cop al lloc triat, són sorpresos per la policia. Han estat traïts per un infiltrat. Hi ha un gran nombre de detinguts i alguns són condemnats a cadena perpètua. El regicidi ha fracassat.

La Redacció de VIBRANT
Imatge destacada: Un dels aplecs festius per l’alliberament d’en Marcel·lí Perelló i Domingo, participant dels Complot del Garraf, celebrat l’1 d’abril del 1930. El propi Marcel·lí és al centre de la fotografia, amb la seva promesa Edelmira Valls.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail