2017, any de l’alliberament nacional de Catalunya

Deixem enrere un any intens i n’encetem un de nou ple d’incògnites i incerteses. Ja vàrem avançar al setembre que l’Estat posaria tota la llenya al foc, de mica en mica, per aturar el procés per la via més bruta i grollera. Amb la misèria característica de l’invasor. Actuant amb la impunitat i l’arrogància usual, l’ocupant pretén engarjolar els nostres representants democràticament elegits i àdhuc arruïnar l’existència als pocs patriotes que gosin d’enfrontar-se, nus de tota protecció institucional, a la implacable maquinària de l’Estat. La humiliació pública, el cadafal que vol erigir l’opressor per executar políticament els caps visibles de l’independentisme, de ben poc els servirà. No han entès pas res, ni ho entendran mai.

Els mesos vinents assistirem a una involució sense precedents en les darreres dècades i més d’un català veurà com cau el vel que li impedia de copsar les cadenes que el subjectaven. No valdran les mitges mesures. Definició i decisió, atès que s’acosten hores solemnes. Deia Domènec Martí i Julià que, de catalanista, se n’és o no se n’és, no hi valen pas les tonalitats. Els patriotes que senten la humiliada i subjugada terra en el més profund dels seus sentiments veuen com s’acosta l’hora de l’alliberació nacional. A poc a poc, la boira que difumina el futur incert es dissipa.

Atenció, compatriotes, perquè arriba una hora per la qual han lluitat generacions i generacions de catalans. S’atansa un moment, una oportunitat que semblava esvaïda per dues dates catastròfiques: 1714 i 1939. S’albiren instants difícils, però ens en sortirem. Reeixirem. Segles de foscor finiran quan les campanes retronin eixordadores. Trencarem un empatx de seny, però Catalunya serà Catalunya per sempre.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail