Els Sants Innocents i la Festa dels Bojos (Article Bilingüe Català-Occità)

Aquest és el segon article que publiquem bilingüe, català – occità de la nostra col·laboradora i experta en història política i religiosa medieval d’Occitània, la Griselda Lozano. Estem compromesos a divulgar els lligams tan estrets que existeixen entre els catalans i la cultura occitana. De ben segur que ho gaudireu. Hi ha molt per recuperar…

 

2000px-flag_of_catalonia-svg

Els Sants Innocents i la Festa dels Bojos

El dia 28 de desembre és el dia dels Sants Innocents, en honor als nens que van ser assassinats per ordre del rei Herodes davant la seva por de ser destronat. No obstant això, durant l’Edat Mitjana, es va fer una unió pagana-religiosa amb una altra celebració coneguda com “La Festa dels bojos”.

El seu origen possiblement es troba en les celebracions Lupercals i Saturnals quan els romans, lliurant-se a tota mena de gaubances, honraven a Saturn a mitjans del mes de desembre. En elles regnava la llibertat, la igualtat i, de vegades, la llicència més absoluta. Els més afavorits eren els esclaus: vestien la toga, s’asseien a la taula i feien veure manar sobre els seus amos.

Matança dels Innocents

També anomenada la festa de les calendes, la Festa dels bojos durant l’Edat Mitjana consistia en una infinitat de sacrilegis i impietats que clergues i sacerdots celebraven en les seves pròpies esglésies durant l’Ofici Diví d’aquest dia, en què es triava al bisbe dels bojos perquè pronunciés un discurs grotesc.
Solien entrar emmascarats a l’església, vestits de bufons, de pontífexs, amb la creu i la mitra, de reis i ducs i fins i tot de dona. Ballaven per tota l’església mentre cantaven cançonetes dissolutes; menjaven carn sobre la vora de l’altar, on jugaven als daus. En lloc d’encens, aquell dia cremaven corbs vells o en estat de putrefacció. Després, per acabar-ho d’adobar, cometien impietats dignes de l’execració de qualsevol cristià. Cada any el to era més elevat en enormitats i sacrilegis. I la seva pràctica s’estenia a la majoria d’esglésies, catedrals i monestirs.

Després de triar el bisbe dels bojos, la ciutadania també cometia als carrers una sèrie d’excessos i disbauxes. Els bojos – «Sots» – sortien pel carrer provocant verbalment a les dames que trobaven, escridassaven als cornuts i passejaven públicament al marit muntant en un ase al revés. Aquests «Bojos» solien ser persones importants, nascudes a la ciutat i amb una certa folgança econòmica. Es caracteritzaven per portar el cap rasurat, empunyar un bastó o un ceptre en una mà i en l’altra un formatge rodó (símbol del poder del príncep o majestat). Així, l’elegit príncep dels bojos es correspondrà amb el rei i amb un elevat nombre de consellers i alts dignataris.

Any rere any, augmentaven les excentricitats, fins que el cardenal i legat a França, en 1198, envia una carta al bisbe de París ordenant que anul·li, al més aviat possible, semblant festa a la seva diòcesi. Anys després, en 1212, durant el concili de París, es van renovar similars prohibicions i, finalment, aquella festa – definida com “una mena de litúrgia a l’inrevés” – celebrada a l’interior del temple amb misses burlesques, queda definitivament prohibida al segle XV.

No obstant això, la Festa dels bojos va servir també per integrar el boig a la societat. A través de la metàfora i la desraó, on no imperen les normes, l’home medieval interpreta el llenguatge i sense sentit de la bogeria com un signe d’alliberament de la repressió… Potser aquest sigui el motiu pel qual, en plena Edat Mitjana, les confraries de bojos es van convertir en un agent necessari i imprescindible per mantenir l’equilibri social d’aquella època.

Resultat d'imatges de festa del boigGegants bojos del Carnaval de Solsona

No obstant això, quan el calendari gregorià va traslladar la data d’any nou de l’1 d’abril a l’1 de gener, la festa només es va canviar en alguns llocs però no en d’altres. Per aquest motiu, el Dia dels innocents es celebra el 28 de desembre a Llatinoamèrica i Espanya, excepte a Menorca, que celebra el dia 1 d’abril el Dia d’enganyar, seguint la tradició britànica durant la dominació anglesa i  Galícia, que  celebra el “Dia dos Enganos”  (Dia dels enganys).

També se celebra el dia 1 d’abril a França, Valònia (Bèlgica) i Suïssa el dia de Poissons d’avril, (Peixos d’abril) i com peis d’abril a Occitània. Al Regne Unit, EE. UU. i Austràlia aquest dia se celebra l’April Fools ‘Day. A Itàlia el Pesce d’aprile («peix d’abril»), als Països Baixos el Aprilgrap ia Flandes Aprilvis. A Finlàndia se celebra el Aprillipäivä, a Dinamarca el Aprilsnar i a Suècia el Aprilskämt. A Portugal i el Brasil se celebra el Dia das mentides («dia de la mentida») i, a Alemanya, Àustria i Suïssa el Erster April («primer d’abril»).

De qualsevol manera, encara que no coincideixin ni les dates ni el nom, l‘essència del dia dels Sants Innocents o Festa dels bojos amb bromes, mentides, enganys,.. ha arribat fins als nostres dies. Encara que, és clar… de forma molt més moderada que durant aquells dies de l’Edat Mitjana.

Griselda Lozano, experta en Òccitania i col·laboradora de Vibrant.

flag_of_occitania-svg

Los Sants Innocents e la Fèsta dels fòls

Lo 28 de decembre es lo jorn dels ‎Sants ‎Innocents, en onor dels enfants que foguèron assassinats per òrdre del rei Eròdes qu’aviá paur d’èsser destronat. Pasmens, pendent l’Edat Mejana, comencèt una union paganoreligiosa amb una autra celebracion de natura pagana coneguda coma “la Fèsta dels Fòls”

Son origina se tròba probable en las celebracions de las Lupercalas e Saturnalas quand los romans, en se liurant als plasers de tota sòrta, onoravan Saturne a la mitat del mes de decembre. Lai regnava la libertat, l’egalitat e, de còps, la licéncia mai absoluda. Los mai favorizats èran los esclaus: portavan la tòga, se sesián a la taula e fasián coma s’eles comandavan lors mèstres.

Tuada dels Innocents

Tanben nomenada la fèsta de Calendas, la ‎Fèsta dels ‎Fòls pendent l’Edat Mejana consistissiá en una seguida de sacrilègis e d’impietats que de prèires e de capelans i celebravan dins lors pròprias glèisas pendent l’Ofici Divin d’aquel jorn, e òm i elegissiá l’evesque dels fòls per que prononcièsse un discors grotesc.

Abitualament intravan dins la glèisa desguisats en bofons, en pontifes amb sa crotz e sa mitra, en reis, en ducs e quitament en femnas. Dançavan dins la glèisa mentre que cantavan de cançonetas dissolgudas; manjavan de carn sus l’autar, ont jogavan als dats. En plaça d’encens, aquel jorn se cremava de corbasses vièlhs o en estat de putrefaccion. S’aquò èra pas pro, puèi fasián d’impietats dignas de l’execracion de quin crestian que siá. Cada an s’auçava lo ton de l’enormitat de sacrilègis e lor practica s’estendiá a la màger part de las glèisas, de las catedralas e dels monastèris.

Après l’eleccion de l’evesque dels fòls, los ciutadans cometián tanben per carrièras una seguida d’excèsses e de frenèsis. Los fòls sortissián per carrièras en provocant verbalament las dònas que trobavan, ne repotegavan los cocuts e ne passejavan publicament los marits en los montant sus un ase de l’envèrs. Aqueles “fòls” —en francés “sots”— èran abitualament de personas importantas, nascudas dins la vila e amb una cèrta aisança economica. Se caracterizavan per portar lo cap rasat, brandar un baston o un scèptre dins una man e dins l’autra un formatge redond (simbòl del poder del prince o de la majestat). Aital, lo qu’èra elegit prince dels fòls correspondiá al rei e aviá un brave nombre de conselhièrs e de nauts dignataris.

Cada an, aumentavan las excentricitats, fins que lo cardinal legat en França, en 1198, mandèt una letra a l’evesque de París en ordenant qu’anullèsse, lo pus lèu possible, una tala fèsta dins sa diocèsi. Qualques ans puèi, en 1212, pendent lo Concili de París, se renovelèt aqueles enebicions e, fin finala, aquela fèsta, definida coma “una sòrta de liturgia de l’envèrs”, celebrada dins lo temple amb de messas borlescas, demorèt definitivament enebida durant lo sègle XV.

Resultat d'imatges de festa del boigGigants fòls del Carnaval de Solsona

Ça que la, la Fèsta dels Fòls serviguèt tanben per integrar lo fòl dins la societat. A travèrs de la metafòra de sa desrason, ont las nòrmas senhorejan pas, l’òme medieval interpretava lo lengatge e l’absurditat del baujum coma un signe de liberacion de la repression… Saique es per aquela rason que, en plena ‎Edat ‎Mejana, las confrairiás de fòls venguèron d’agents necessaris e indispensables per manténer l’equilibri social de l’epòca.

Pasmens, quand lo calendièr gregorian despalcèt la data del Cap d’An, del 1r d’abril al 1r de genièr, la fèsta cambièt en qualques luòcs e demorèt en d’autres. Es pr’amor d’aquò que lo Jorn dels Innocents se celèbra lo 28 de decembre en America Latina e en Espanha, levat a Menòrca que celèbra lo “Dia d’Enganar” lo 1r d’abril —en seguissent la tradicion britanica arribada pendent la dominacion anglesa—, e levat en Galícia que celèbra lo “Dia dos Enganos”.

Se celèbra tanben lo 1r d’abril, en França, Valonia  e Soïssa, lo jorn dels “Poissons d’Avril”, e tanben lo “Peis d’abril” en Occitània. Al Reialme Unit, als Estats Units e en Austràlia, aquel jorn se celèbra l’“April Fools’ Day”. En Itàlia lo “Pesce d’Aprile”, als Païses Basses l’“Aprilgrap” e en Flandra l’“Aprilvis”. En Finlàndia se celèbra l’“Aprillipäivä”, en Danemarc l’“Aprilsnar” e en Suècia l’“Aprilskämt”. En Portugal e Brasil se celèbra lo “Dia das Mentiras”, e en Alemanha, Àustria e Soïssa l’“Erster April”.

Ça que la, e mai se lo nom e las datas coïncidisson pas, l’esséncia del Jorn dels Sants Innocents o de la Fèsta dels Fòls amb de badinadas, de messòrgas, d’enganas… es arribat fins als nòstres jorns. Pasmens d’un biais mai moderat, plan segur, que pendent aqueles jorns de l’Edat Mejana.

Griselda Lozano, experta en Òccitania i col·laboradora de Vibrant.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail