Catalunya va liderar la Revolució Industrial gràcies a la Junta de Comerç de Barcelona

Després de la derrota, la invasió borbònica sotmet al Principat de Catalunya a una repressió ferotge. A cop de Decret de Nova Planta, el nostre país resta sota un règim absolutista i militar, sense administracions pròpies, escanyats a impostos, sense infraestructures coherents, ni universitats, etc. Davant aquestes penoses condicions, els catalans responen creant institucions alternatives com la Junta de Comerç, que recupera l’herència del derogat Consolat de Mar i contribueix a
modernitzar la formació dels catalans amb vocacions tècniques o científiques desenvolupant una eficaç xarxa d’acadèmies; tot plegat, ens va situar com a pioners de la Revolució Industrial.

Sense llengua no hi ha cultura, sense cultura no hi ha sentiment de nació

“Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano…” (José Patiño, president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, any 1715).

“No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres.” (Consejo de Castilla, 1715).

Les exemplars institucions catalanes són derogades, es prohibeix l’ús públic de la llengua catalana i se suprimeixen totes les universitats. Tot s’ha de castellanitzar per decret, poblacions, noms, documents, catecisme, etc. El Principat de Catalunya resta sota l’administració d’un Capità General de l’Exèrcit a les ordes directes del Rei. Encara sort, que no es carreguen el Dret Civil català, sens dubte el més avançat del món i que ens identifica dins una determinada manera de fer. L’any 1717 el rei ordena la construcció d’una nova i única universitat a Cervera finançada amb les rendes de les universitats clausurades, ben allunyada, això sí, de la capital de Catalunya, llavors no existia l’autovia; i també, l’Acadèmia Militar de Matemàtiques a Barcelona, aquesta, per cert, va formar tants enginyers catalans de prestigi que el regne d’Espanya la va dissoldre el 1803 per traslladar-la a Alcalà d’Henares, més a prop de Madrid.

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. La societat civil catalana pren la iniciativa

A banda de l’escanyament fiscal, la manca d’institucions d’ensenyament superior és una rèmora per al progrés social i econòmic del Principat. La societat civil catalana troba escletxes legals i alternatives imaginatives per organitzar acadèmies, com La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona que, fundada el 1729 com una societat literària, va esdevenir primordial per la formació en història i literatura catalanes.

Els gremis i els comerciants reclamen insistentment la creació d’una institució que substitueixi el derogat Consolat de Mar per reactivar l’economia catalana. Després de 40 anys de precs, el rei Ferran VI autoritza l’any 1758 la creació dels Tres Cossos de Comerç del Principat de Catalunya, però no es disposa de les ordenances aprovades fins al 1763 ja en el regnat de Carles III, “las cosas de Palacio van despacio”, diuen a la Meseta.

Els Tres Cossos els formen: la Matrícula o Comunitat de Comerciants, que aplega els principals tractants majoristes, hisendats i ciutadans honrats; el Tribunal del Consolat, per resoldre els contenciosos entre mercaders; i la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona per defensar els interessos dels comerciants, presidida per un intendent, funcionari reial responsable de l’administració i la promoció econòmica del territori.

Els comerciants catalans reclamen la devolució de la Llotja, antiga seu del Consolat de Mar convertida en caserna militar, i la gestió directa de l’impost de pariatge, que grava les mercaderies que entren i surten per mar a Catalunya, i que des del segle XIII havia servit per dotar econòmicament al Consolat de Mar.

La Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, obté el permís per instal·lar-se a la Llotja, en condicions humiliants, això si, en una cambra petita del Saló de Contractacions, compartint l’edifici amb l’Ajuntament, els magatzems de gra, i la tropa reial. Però després d’insistents negociacions, finalment la Junta de Comerçaconsegueix l’any 1771 comprar l’edifici aprofitant els ingressos obtinguts per l’impost de pariatge, i superant moltíssims paranys.

Llotja de Barcelona

La Junta de Comerç té jurisdicció a tot el Principat de Catalunya

La Junta de Comerç funciona com una mancomunitat, amb jurisdicció sobre tot el Principat. Promociona la millora de la indústria tèxtil, denuncia la manca d’infraestructures, reclama l’abolició de l’impost sobre les manufactures catalanes, reglamenta els gremis, impulsa escoles d’ensenyament tècnic i la investigació per millorar la fabricació i el conreu per aconseguir productes més competitius. Crea beques i organitza espais de formació per a les classes treballadores i els pagesos. I assoleix, finalment, el permís reial per engegar el comerç amb Amèrica, que ens havia estat negat fins aleshores.

Davant la manca d’universitats, la Junta de Comerç, amb una clara vocació de país crea una important xarxa d’acadèmies amb continguts que incorporen les innovacions científiques i tècniques de l’època. L’accés a les escoles de la Junta és gratuït i obert a tots els estaments socials, amb incentius pels millors estudiants en forma de beques i pensions a l’estranger. Aquí es formen els tècnics de la industrialització catalana, intel·lectuals i els científics brillants que tornen a posar a Catalunya en l’elit de la Revolució Industrial, anys llum dels nostres veïns peninsulars, que continuaran mirant-nos de reüll i amb menyspreu.

L’any 1841, el regne d’Espanya suprimeix el dret a l’impost de pariatge, font principal de finançament de la institució; des del 1815 les retallades a la influència de la Junta de Comerç són constants i el 1847 és substituïda, definitivament, per la Junta Provincial de Agricultura, Indústria y Comercio depenent de l’estat centralista.

Moltes de les escoles i càtedres creades per la Junta es van incorporar, l’any 1851, a l’Escola Industrial de Barcelona, amb l’excepció de la de Nobles Arts, que va mantenir la continuïtat com a Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona.

Junta de Comerç

El seu arxiu, riquíssim, es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Lloc on es va fer la primera prova amb electricitat de tota la Península, el 1760, quan es va encendre un llum.

“Barcelona por muchos siglos havía sido más libre que todas ciudades anseáticas del Norte y más santa que la antigua Jerusalén” carta de 1776 que Jeroni Capmany, funcionari de l’ajuntament de Barcelona, envia al ministre Campomanes recordant-li que abans de 1714 els menestrals formaven part dels governs municipals, davant la voluntat d’abolir els gremis.

Recomanem que mireu el contingut del memorial de greuges de 1760.

Relació d’Academies creades per la Junta de Comerç:

taula

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Article publicat originalment a la Xusquipèdia.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail