La independència la farà el poble al carrer

El procés en el qual es troba immersa la nació catalana tingué el seu origen en una decisió del sistema judicial espanyol. L’enèsim dictat autoritari, centralista, castellanitzant, repressiu i colonialista. Una demostració de força bruta més, però aquella va ser diferent. Aquella gota féu vessar el got i milers de persones es llançaren al carrer per reclamar i reivindicar el que els nostres politics no havien ni exigit ni defensat, la nostra diginitat com a poble. Acomodada i acostumada a repartir-se les engrunes enlloc de mirar de tallar directament el pastís, la nostra classe política ha tingut generalment un caràcter marcadament passiu des del final del franquisme i fins avui, en ple procés independentista. No van ser les institucions autonòmiques, no van ser els mitjans de comunicació, no va ser el poder econòmic qui inicià el procés. El procés l’inicià el poble quan ho desbordà tot, obligant a tot i tothom a moure’s, com la pedra que remou sense pietat unes aigues estancades en ser llançada. Ha estat la nació, la gent, omplint places i carrers, qui ha empès tot un país cap a l’independència. Amb la il·lusió, l’esperança i la voluntat hem fet allò que semblava un somni anys enrere. Malgrat haver intentat contenir el moviment, els partits han estat sempre al darrere; mai han portat la iniciativa, tan sols han intentat canalitzar la voluntat de la nació catalana mobilitzada i polititzada.

consellersL’Estat vol fer tornar temps foscos. No els deixarem

Avui, amb un Parlament amb majoria independentista, amb tota la legitimitat que atorga la democràcia, ens enfrontem a un Estat decrèpit i corrupte, però un Estat poderós al cap i a la fi. Si creiem que aquesta propera diada la reivindicarem amb cartulines i somriures anem molt errats. Fins ara no havíem gosat començar a desobeir ni a ignorar la legalitat espanyola, fins ara realment no havíem plantejat un desafiament total, fins ara no havíem demostrat amb fets que el trencament era ja consumat. Adés, amb el nou govern retrògrad i la maquinària de l’Estat funcionant a ple rendiment, haurem de mobilitzar-nos una i mil vegades contra els atacs que vindran. Ens insultaran, ens extorsionaran, ens empresonaran com en els temps més foscos de la nostra història. Però tan se val. Fa molt que hem perdut la por. Quan l’Estat ataqui, que trobi un mur indestructible, una unitat indivisible, un poble en moviment. Omplim les places, omplim els carrers, pengem nostres banderes als balcons, lluitem per la llibertat. La política necessita en els propers mesos de confrontació un suport total per part del poble. Som molt a prop de l’alliberació nacional, som ben a prop d’aconseguir una fita històrica. L’hora és solemne. L’Estat posarà llenya al foc, pals a les rodes i trampes de tota mena; ens ho voldrà impedir per tots els mitjans. Ho farà per vies brutes i violentes si li cal, ja ho ha fet abans. Que ho intenti. Que gosi acostar les urpes. Quan ataqui, tots al carrer. No et limitis a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res contra un poble unit, alegre i combatiu. Catalans! La història ens crida!

 

Vibrant

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail