Què és una nació?

Ara més que mai, són moments en els que la política inunda els mitjans i els conceptes politològics aparèixen reiteradament en les nostres televisions, ràdios, diaris i internet. A vegades són conceptes que resulten fàcils de comprendre, però en ocasions en trobem d’altres que deixen espai per la interpretació, que depenen del context o bé que, directament, no els acabem d’entendre.

Avui parlarem del concepte de nació, un terme que pot adoptar diferents significats i que, en moltes ocasions, condueix a malentesos o errors.

herderJohann Gottfried von Herder (1744-1803), un dels pensadors del nacionalisme modern

El concepte de nació és font de constants maldecaps per a pensadors, politòlegs i sociòlegs per la seva complexitat a l’hora de ser definit. Per entendre de què parlem quan diem nació, serà millor començar per l’origen etimològic de la paraula; nació ve del llatí natio. Derivat de nāscor, néixer, originalment s’utilitzava per referir-se a un grup de persones i el seu lloc de naixement, quelcom semblant al que actualment coneixem com a ètnia. Al llarg de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna el sentit no varià en excés, la nació segueix criteris d’identitat o de llengua. Tanmateix, amb l’arribada de la Revolució Francesa, el terme proliferà i adquirí un significat diferent; la nació era el cos de ciutadans associats que mantenien una relació amb l’Estat, era la relació amb l’administració el que els feia pertànyer a la mateixa nació. El nacionalisme romàntic alemany, d’altra banda, seguia mantenint que el volk o poble era una comunitat identitària real, independentment de l’Estat amb el que es relacionessin els individus. Quan parlem de nació catalana, ho fem pensant en el conjunt de persones que compartim una llengua, un territori, una cultura, uns símbols, unes tradicions, una història, un sentiment, una voluntat i una identitat comunes.

comtatsEls comtats catalans veieren aparèixer la nació catalana

Establir en quin moment esdevenim nació és quelcom molt complicat, doncs no succeeix d’un dia per l’altre, ni en un moment concret. Quan comences a ser amic d’algú? Quan comences a ser expert en la teva professió? Exacte. Són preguntes simples, però enormement complexes de respondre. S’han de tenir en compte molts factors i fets, i cada historiador, politòleg, sociòleg o lingüista en tindrà una opinió diferent. El primer text on apareix el terme Catalunya és el Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus, redactada entre 1115 i 1120. En ella apareix una referència al sobirà,  Dux Catalanensis, i al seu territori administrat, Catalania. A més a més, i com a fet trascendental, anomena els seus habitants amb el nom de Catalanenses. És evident que per tal que algú anomenés així als catalans, hi hauria d’haver una identitat comuna que els agrupés. D’altra banda, el primer escrit en català, diferenciat del llatí, del que es té constància, és el Jurament de Radulf Oriol, un noble feudal català, realitzat entre el 1028 i el 1047. És tracta d’un pergamí en el que dansen paraules del llatí i d’un arcaic català, un document fascinant que supera en antiguitat les famoses Homílies d’Organyà. A principis del segle XI, com a mínim, ja apareix un català embrionari, és a dir, els catalans compten amb una llengua pròpia diferenciada. Com a exemple de símbol, la senyera apareix per primer cop el al sepulcre de la comtessa Ermessenda, morta el 1058, conservat a la catedral de Girona. Les peça és la mostra més antiga de la qual es té constància en la que apareixen les clàssiques franges grogues i vermelles que més endavant constituirien l’escut i la bandera del nostre país. No és arriscat ni descabellat parlar d’una nacionalitat catalana consolidada ja pels volts de l’any 1000.

sepulcre El jurament de Radulf Oriol i el Sepulcre d’Ermessenda. Primera foto: ACN

En resum i per a que serveixi com a conclusió, Catalunya és un país però no un Estat. El nostre país existeix geogràficament, però, entre dos Estats: el francès i l’espanyol. El nostre país inclou, més enllà de les fronteres de la Comunitat Autònoma, la Franja de Ponent i el que es coneix com a Catalunya Nord. Catalunya pertany a la nació catalana, és a dir, al conjunt de persones que comparteixen la llengua catalana, la cultura catalana, els símbols catalans i la consciència identitària de formar part d’aquest grup. La nació catalana trascendeix les fronteres de quatre estats, doncs trobem persones que es senten catalanes en estats com l’italià, el francès, l’andorrà i l’espanyol. El País Valencià, les Illes Balears (dins l’Estat espanyol), Catalunya (dins els estats espanyol i francès), Andorra (dins l’Estat andorrà) i l’Alguer (dins l’Estat italià) contenen persones que s’identifiquen amb la nació catalana. Com totes les nacions, poden existir grans diferències culturals entre els membres, sense que això en trenqui la unitat. Sovint diem que la nació catalana arriba de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer: no anem errats. Finalment, Catalunya, com hem explicat abans, no és un Estat. Almenys, no ho és encara. El mandat democràtic del 27S té com a objectiu iniciar la creació d’un Estat a Catalunya, que no és altra cosa que una administració pròpia, total, independent i sobirana pels territoris que ara conformen la Catalunya autònoma. Andorra és, així doncs, l’únic país català que compta amb un Estat. L’Estat català existí fins l’any 1716 amb la implantació del tristament cèlebre Decret de Nova Planta, aplicat a sang i foc per l’administració borbònica.

paisoscatalansLa nació catalana (color fosc) i l’àmbit dels Països Catalans (color clar).

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail