Estimats Aragonesos i Catalans

Carta d’en Fra Berenguer de Bellvís

Bellver de Cinca, setembre de l’any de Nostre Senyor de 2016

 

Estimats Aragonesos i Catalans,

Sóc Fra Berenguer de Bellvís, l’últim Comanador de l’Orde del Temple que portà la creu vermella al castell de Montsó. Una Creu que vaig portar amb orgull fins al dia de la meva mort, ja que mai vaig renunciar als meus principis, negant-me a deixar de ser allò que era, un Cavaller Templer.

Malgrat que no vaig tenir altre remei que rendir la fortalesa a Artal de Luna, comandant de les tropes del Rei Jaume II per evitar sang entre cristians, els trenta-sis germans que guardàvem Montsó ens vàrem lliurar a les tropes reials conscients de les mentides que sobre nostre abocaven un Rei i un Papa corruptes.

Confiàvem que la veritat s’imposaria i la justícia arribaria. Però, ai Déu nostre! La traïció era forta i aquells qui cercaven el poder i el nostre or van guanyar! 

01

Vam ser empresonats al castell del petit poble de Bellver de Cinca, a la Franja i que ara es coneix per “Belver de los Horrores” Allí patírem el tracte més baix que uns nobles cavallers mereixien tot esperant el Concili de Tarragona, en el que finalment vàrem ser declarats innocents.

Però ja era tard i el mal estava fet. Els templers vàrem deixar d’existir, les nostres propietats van ser arrabassades i dotze Germans moriren en el llarg captiveri.

Benvolguts, us dic això perquè la història sempre es repeteix. Doncs, segles després de morts encara vam patir més escarni. Va ser el 1997, quan un grup organitzat espolià les nostres restes “i les nostres coses” que reposaven sota l’altar de l’Església de Bellver, a l’esquerra, dutes allà per bona gent del poble durant la guerra del Francès,  per evitar justament el que van fer aquests maleïts pirates ara fa pocs anys. Abans havíem estat enterrats a la cripta de l’ermita de Nostra Senyora de Gràcia, on jo, malgrat sobreviure al captiveri i al judici, també vaig voler ser enterrat amb els meus Germans. 

Ara, des de l’abocador on van ser tirats els meus ossos i els dels altres dotze Germans, tot esperant que es faci justícia, prenc la paraula per recordar-vos aquests fets i per avisar-vos de què un cop més la traïció amenaça. I tornen a ser els mateixos, un regne maliciós i un Papa corrupte.

Catalans i Aragonesos, no alceu les vostres espases ni féu brollar la sang entre vosaltres. Sixena no és una guerra entre germans. No veieu que us volen mal? No us adoneu que aquells a qui precisament no els importa l’art ni la historia us estan manipulant?

Darrere el litigi de Sixena no hi ha ningú més que un regne corrupte, el de Castella que ara és a Madrid, i com altres vegades Roma, el Vaticà, a través del seu tentacle maligne que té el niu a Torreciudad i es fa dir Opus.

 

torreciudad3
Torreciudad

Aragonesos, Catalans, Valencians i Mallorquins. Germans tots que teniu segles d’història conjunta. Què féu enfrontats i barallant-vos? No veieu que Castella us ha pres la història i la dignitat?

Aragonesos, no veieu que us han fet perdre la llengua, la bandera i la història? Què no us queda dignitat? Quines mentides us han dit els cortesans de Madrid perquè armeu una croada contra els vostres germans de més enllà del Cinca?

Jo sé el que és patir, perquè vaig presenciar com les mentides acabaven amb l’Orde del Temple, vaig patir injust captiveri, i vaig veure impotent com dotze dels més braus cavallers morien en aquella indigna presó, i encara avui, les meves restes romanen tirades a un abocador. Però vosaltres sou a temps. A temps de dir prou i frenar les noves injustícies que volen cometre els cortesans que avui manen, i que en dieu polítics.

Més de nou segles, parròquies, esglésies i monestirs de la Franja han estat sota l’empara del Bisbat de Lleida. I han estat bé. No veieu que us baralleu per un art que no existiria si bona gent no s’hagués preocupat de cuidar-lo. 

I ara, empesos per ocultes maquinacions ordides al Vaticà per l’Opus, creant el 1995 un nou bisbat, el de Barbastro-Monzón, i ajudats per cortesans, o polítics si ho preferiu en el vostre llenguatge, us baralleu per un art que és vostre, de tots, del poble.

No us baralleu! Uniu-vos!, i gireu la vostra mirada al centre. A la Cort, que és d’on venen tots els mals.  

No recordeu lo forts que éreu junts? Torneu a ser-ho, i si alceu les espases que sigui contra Castella, que només ha portat problemes i desgràcies. Torneu a ser germans, i que els castellans es quedin els Borbons i els seus cortesans. 

Torneu la convivència a un costat i altre de la riba del Cinca i no féu cas als cortesans ni a l’església corrupte.

Féu que la serenor torni a aquestes terres i si els meus ossos romanen a l’abocador uns anys més, almenys que sentin que torneu a ser germans.

 

Berenguer de Bellvís

Comanador de Montsó i Cavaller de l’Orde del Temple

+NND

 

He de reconèixer que encara em tremolen les cames. Feia un minut que m’havia posat a escriure un nou article del Litigi de Sixena, empès per les darreres notícies, quan la meva solitud va ser trencada per la presència del Comanador Berenguer de Bellvís. Es va aparèixer i em va dir que no tingués por, que venia per posar seny, no per fer mal.

Jo no creia el que estava passant, i la conversa no va ser tampoc molt llarga. De fet em va demanar que escrivís les paraules que deia i que heu llegit, i que en el greuja de Belver de los Horrores no defallíssim, que seguíssim lluitant perquè aviat es pugui fer justícia.

Ara torno a estar sol i, malgrat això, encara sento a l’ambient la fortalesa del seu caràcter i la gravetat amb què ha pronunciat cada una de les paraules que he transcrit.

I un cop fet l’encàrrec torno a la feina. Encara que no sé si he de dir res jo, o deixar les seves paraules com únic testimoni a l’article d’aquesta setmana.

Però ara que ja no hi és us vull confessar que malgrat que la seva visita ha estat curta, el que si li he preguntat és per què havia tornat, i justament ara, avui.

Noi! –m’ha dit– Que no has llegit l’article de El Punt Avui de la Maria Palau?

No –he respost jo– Que hi diu?

 Sota el títol Sixena: dies d’infart, la Maria explica que després del recés per vacances, el procés del litigi torna a sacsejar-nos. I que a més del perill de què les tropes reials, bé, la policia, com en dieu ara, s’endugui les obres per la força hi ha un perill pitjor.

Què pot ser pitjor que l’ús de la força per cometre una injustícia? –li he preguntat.

Però, que esteu cecs a Catalunya? Què no sabeu que fan els vostres cortesans? 

Home, si, sabem, bé, suposem que treballen per evitar l’espoli –he respost.

Doncs sí que aneu amb el lliri a la mà! –ha rigut– És que després de tants segles no heu après la lliçó? Escolta bé, que et llegeixo part de l’article. I tot seguit ha llegit això:

La Junta de Museus tractarà el pròxim dia 14 de la descatalogació de les 44 obres del Museu de Lleida que reclama el govern d’Aragó. El conseller de Cultura, Santi Vila, que sent que està “entre l’espasa i la paret”. D’aquí ve el recurs d’empara que ha presentat al Tribunal Constitucional (TC), amb l’esperança que suspengui el trasllat de les relíquies en discòrdia.

santi-vila--644x362

Per a Vila, la situació és complicada. Podria ser imputat per desacatament. El conseller mai ha dit que la seva intenció sigui desobeir la sentència, senzillament argumenta que no la pot atendre perquè ell ha d’obeir la legislació catalana, i aquesta li impedeix desfer-se a la lleugera del que està catalogat com a patrimoni cultural català.

A la lleugera no, però seguint uns passos, sí. I això és el que ha activat el conseller: el procediment per a la descatalogació de les obres del Museu de Lleida. La Junta de Museus ja ha estat convocada per tractar-ho. El punt quatre de l’ordre del dia de la reunió que la institució farà el14 de setembre ho anuncia de manera ben clara: “Informe per tal de deixar sense efecte la declaració d’inclusió en el

Catàleg del Patrimoni Cultural Català de la col·lecció dels 44 béns mobles procedents del reial monestir de Santa Maria de Sixena del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.”

 

decret de 1999 que ara es vol anular
Decret de 1999 que ara es vol anul·lar

 Ostres! Això és gravíssim –he exclamat jo. Ell m’ha mirat un moment i sense deixar-me afegir res ha seguit llegint:

Aquest quart punt de l’ordre del dia és inquietant però, segons fonts consultades per aquest mitjà, respon a una estratègia per “guanyar temps”. El veredicte dels integrants de la Junta de Museus és clar: el dia 14 s’oposaran a la descatalogació dels béns. Una altra cosa és que es respectin les seves consideracions, perquè és un òrgan consultiu.

Amb les obres de Lleida hi ha molt en joc. Tant com el sentit del seu museu, que si perd aquesta col·lecció trontolla. La decisió final només la té el conseller Vila, que no podrà jugar eternament al gat i a la rata amb la jutgessa. Llevat que s’aprovi un nou acord de govern, més contundent que el del juliol, amb el qual es blindi definitivament la marxa dels tresors de Sixena.

Així, tot plegat és una estratègia per guanyar temps. Ara quedo més tranquil he sospirat jo.
Potser sí, però potser no. Malfieu-vos de l’enemic, però malfieu-vos més de qui fent-se passar per amic us clava la daga per darrere. No sé si els vostres polítics tenen el que han de tenir, i si realment van amb la veritat a la ma – Ha exclamat ell amb veu molt greu. Després ha quedat uns segons pensatiu, i murmurant com aquell que carrega a l’esquena segles d’injustícia a dit:

Sobretot no deixeu de lluitar per allò que és vostre. No són només unes peces d’art, és la vostra dignitat com a poble. És la vostra història, i al poble que li destrueixen la història el destrueixen com a poble. Esteu lluitant per recuperar les vostres llibertats, i no heu d’oblidar en aquest camí la vostra història i la vostra dignitat, sinó, els vostres fills, néts i tots aquells que algun dia, en el futur, sàpiguen que no vau fer prou, i que us vau deixar arrabassar el que els hi heu de llegar us tractaran de traïdors a vosaltres i maleiran els vostres ossos. I creu-me, sé el que dic respecte als ossos.

Vols dir que ens malfiem dels nostres polítics?

No, bé, si i no. Deixeu-los fer, però vigileu-los d’aprop. Els pròxims dies són molt importants. Seguiu el tema i informeu-vos de qui fa que. Si no, quan us n’adoneu serà tard i només podreu lamentar-vos. Jo ara he de tornar a l’abocador amb els meus Germans. Però aquells qui manteniu la lluita no deixeu de fer-ho. Jo vetllaré per vosaltres, i si veig la traïció en aquells que han de defensar-vos sabeu que no dubtaré a tornar a empunyar l’espasa.

I així ha estat, i així us ho he explicat. Jo, que aquesta setmana justament havia sabut que gent preparada de la Generalitat ha pres molt d’interès, no solament per plantar cara amb el tema de Sixena, sinó també amb l’espoli de Bellver, i que ara semblava que quelcom es movia m’he quedat dubtós i pensatiu després de les paraules de Fra Berenguer de Bellvís.

Així doncs, anirem seguint el tema als pròxims dies, i si no veiem l’aigua clara, haurem de treure les espases, bé, potser no les espases de ferro, però si les de paper, i fer veure la llum als documents que poden fer que la veritat s’imposi i que deixi als enemics al seu lloc.

 

Jordi Matilló. Escriptor i membre d’Història Vibrant

 

N.d.A. podeu llegir l’article de la Maria Palau a El Punt Avui a:

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1000041-sixena-dies-d-infart.html

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail