Sol, cervesa, pokemons i espoli…

Ja quasi ha acabat l’agost, i això és sinònim que les vacances de molta gent arriben al final. Ens hem torrat al sol, ens hem menjat les corresponents paelles als xiringuitos de la costa, caçat pokemons i begut tota la cervesa que el nostre cos podia assimilar. Ara toca tornar a la normalitat. Bé, sobretot per aquells que al llarg d’aquests dies han canviat la camisa i la corbata per la samarreta i els pantalons curts, els horaris normals per la boja idea d’aparentar l’edat que ja fa temps van deixar enrere i tornar amb un bronzejat que aixequi enveges. Altres, segurament els menys, hauran aprofitat els dies de vacances per visitar llocs diferents i conèixer costums i cultures que no són la seva. També per llegir, escriure o fins i tot augmentar la seva cultureta sense importar-los el culte al cos que d’altres han practicat.

Però amb el setembre la normalitat s’anirà imposant, i tornarem a tot allò que al juliol va quedar escapçat. Quan arriben aquestes dates sempre recordo que, fa molts anys, un empresari mexicà que havia vingut a Barcelona a fer negocis a l’agost em va dir:

“Noi, a aquest país a l’agost s’atura tot, és increïble, si tens la desgràcia de morir a l’agost segur que fins al setembre no t’enterren.”

Enrere queden els jocs olímpics a la televisió, els maleïts focs forestals intencionats i esperonats per la llei de boscos del Partit Popular i les reunions i encaixades de mans d’en Rajoy i en Rivera, encara que fins a les acaballes d’agost no sabrem si per Nadal, a part de torrons també tindrem eleccions.

Com diem els catalans, roda el món i torna a Camprodon. Tot torna, i nosaltres també tornem.

Tornem a denunciar l’espoli que des de fa anys assola la Franja, i que amb la impunitat de bisbes, Presidents de Corts, polítics, Audiències Provincials, alcaldes, advocats i jutges no solament segueix sinó que, a més a més, es gira contra els catalans amb la falsa “reclamació” d’un patrimoni que sempre ha estat patrimoni de Catalunya.

I ho diem molt clar per què tenim els DOCUMENTS que ho proven. I és que la Franja, des del Cinca a baix sempre ha estat Catalunya. Ja n’hi ha prou de mentides.

Documents que els polítics aragonesos volien fer desaparèixer, però que encara són vius gràcies a la valentia d’un home. Sí, d’un sol home que fa molts anys que planta cara a polítics, bisbes, alcaldes, fins i tot a Presidents de l’Audiència Provincial d’Osca, i que després de patir un assetjament judicial ha vist la seva vida en perill després de dos atemptats.

Documents que ara reposen en cambres cuirassades i que historiadors independents es cuidaran de divulgar.

Documents que l’endemà de la primera votació d’investidura de Rajoy començaran a sortir a la llum. Documentació que posarà a molts polítics al seu lloc.

Papers que deixaran molt clar a qui pertany el patrimoni. Escrits que esclariran qui va cremar realment el Monestir de Sixena i la talla romànica de la Verge amb el Nen.

Els mateixos aragonesos de Sixena! El comitè revolucionari local, i no anarquistes catalans com diu la placa a la porta del Monestir, com una més de les mentides que el Govern Aragonès escampa.

foto cartell sixena

I també sortiran a la llum les proves del què va passar el 1997 amb les restes i les coses dels darrers templers de Montsó, i on són encara avui en dia.

Molts llibres hi ha sobre els templers. Fins i tot llibres on alguns historiadors fan inventari dels llocs on hi ha tombes d’aquests braus cavallers. Però cap, malgrat conèixer la veritat, té els nassos de dir o denunciar que dels templers que es van rendir a les tropes d’Artal de Luna en caure Montsó, i que foren apressats, els dotze que van morir esperant el judici, més el Comanador Belvís; després de reposar segles a la cripta templera de l’Església de Nostra Senyora de Gràcia i després, sota l’altar de l’església parroquial de l’Assumpció de Nostra Senyora, a Belver de Cinca, avui encara són a l’abocador d’una finca a la mateixa població.

castillo-monzon_2131
Castell de Montsó

I això amb el beneplàcit de jutges i alcaldes. Fins i tot del mateix President de l’Audiència Provincial d’Osca, i del bisbe que va iniciar el litigi de la Franja, Juan José Omella, actualment arquebisbe de Barcelona, fins i tot del famós advocat Jorge Español, advocat de Sixena i persona pròxima a associacions de l’extrema dreta espanyola.

Quin final més indigne per les restes dels qui realment van portar la capa blanca amb la creu vermella!

Com a testimoni de què va passar la nit del 28 de gener de 1812, quan el rector i un grup de veïns van traslladar les restes dels templers de la cripta a sota l’altar de l’església parroquial temen que les tropes Napoleòniques robessin “les coses” i profanessin les despulles, reproduïm l’escrit que el mateix rector va fer i que en l’actualitat és al fons documental amb la resta de papers:

«Ante los apremios a que somos sometidos por las tropas Imperiales para el pago de raciones y estando todos en la misma miseria y ante la posibilidad de que puedan cometer más abuso a cosas sagradas en la noche de hoy 28 de Enero de 1812 en llevamos los restos que enterrados están en las casas del Señor Domingo Foj en su sótano cripta de la antigua ermita de Nuestra Señora de Gracia, hacia la pila que está bajo el Altar Mayor de la Parroquial Iglesia levándonos toda la noche el dicho asunto, allí en la dicha pila están también todos los restos que fueron llevados en el 1592 desde la antigua Iglesia del Señor San Juan tan como quedaron con sus cosas de ellos y no se toca nada ni restos de ellos ni de sus pertenencias siendo la dicha pila sellada de nuevo a la vista de los presentes y no haciéndose acta alguna del caso para que no puedan los Imperiales saber esto y que yo dejo aquí dicho para memoria de los venideros y que esconderé bien hasta pase la presente guerra, el Señor Domingo Foj del enterramiento de su casa habitación ha tomado la Vera Cruz y tres monedas el resto se han llevado a la pila de la Parroquial Iglesia con los restos, y la lápida sepulcro puesta en dicha cripta bajo de una gran cuba de vino y nada se pueda ver ni sospechar por los Imperiales gabachos que no nos someterán nunca jamás».

Però vet aquí que mai pensaren que el 1997 arribaria al poble de Belver un nou rector, Isidro Berenguer, geògraf i historiador, que sabent el que hi havia sota l’altar i amb connivència d’alts càrrecs i fent que canviaven el terra ho van fer desaparèixer. Bé, tot no, doncs els ossos i les restes dels templers van anar a l’abocador.

esglesia de Belver
Esglèsia de Belver de Cinca

Ni historiadors, ni cap dels templers de pandereta que pul·lulen per les xarxes socials s’atreveixen a denunciar que una trama d’espoli i corrupció que esquitxa a alts càrrecs polítics i eclesiàstics ha robat i traficat amb el patrimoni de la Franja d’ençà que es va crear el Bisbat de Barbastro-Monzón el 1995. Zaidin, Castillonroy i d’altres pobles incloent Belver de Cinca ha estat presa d’aquesta “camarilla”.

Era per això que feia falta crear aquest nou Bisbat? Per tirar les restes de tretze templers a l’abocador i robar “les seves coses”? Per començar una croada contra Catalunya i arrabassar-nos el patrimoni?

Un bisbat a mida de l’Opus i manegat des de Torreciudad, a pocs quilòmetres.

Aquests són els veritables actors d’aquesta història en què un cop més s’ataca a Catalunya.

Rodalies, la Sanitat, Hisenda, Autopistes, i també el Patrimoni i la Cultura són camps de batalla com cada dia veiem a les notícies. El “tot val contra Catalunya” s’imposa cada cop més, i res hem d’esperar de qui són jutges i part al mateix temps.

Qui vol donar-nos lliçons d’estimar el Patrimoni? Els mateixos que permeten que una ermita del segle XIII de l’Orde de Sant Joan de l’Hospital sigui derruïda per l’empresa Acciona per fer reformes en una presa?

Notícia a AraInfo, diari independent d’Aragó http://arainfo.org/puyalon-denuncia-del-derribo-de-la-ermita-de-los-palacios-en-la-almunia/

ermita de los palacios La Almunia
Ermita de Los Palacios, La Almunia

Govern Espanyol i Govern Aragonès han autoritzat aquesta barbaritat i després ens reclamen “el seu patrimoni”. Un poble que no cuida el seu patrimoni i la seva cultura i història no es mereix ser tractat de poble. I l’aragonès ja fa temps que va renunciar a la seva identitat pròpia i es va vendre a Castella.

Doncs veient com aquesta gent cuida el “seu patrimoni” no ens hem d’arronsar ni un mil·límetre i hem de pressionar fort als nostres polítics perquè no cedeixin a les amenaces ni al xantatge.

Només els catalans units farem valer els nostres drets que cada dia són trepitjats.

La pròxima setmana més, que ja serem a setembre i les vacances del 2016 ja seran història.

Jordi Matilló

Escriptor i membre de Vibrant

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail