Patinadors a Pala, a Rem i a Vela: els predecessors del Patí Català actual

ELS PRIMERS PATINS

Situem-nos a la segona meitat del segle XIX. En aquella època les aigües de les costes de Barcelona estaven molt brutes i contaminades, ja que no hi havia depuradores i l’únic sistema de clavegueram llençava les aigües al mar. Els nedadors havien de nedar força mar endins per trobar aigües més netes i l’experiència es feia bastant feixuga.

Alguns nedadors van decidir construir-se una embarcació improvisada que els permetés allunyar-se de les platges més fàcilment. Va ser el naixement del patinador.

En els seus orígens, el patinador consistia en una embarcació constituïda per dos flotadors units per mitjà de quatre bancades, des de les quals el patró, dempeus, impulsava l’embarcació amb una pala. Aquests primers patins, per encàrrec dels navegants, foren construïts per fusters catalans sense aplicar cap tipus de coneixement tècnic mariner.

Més endavant, es va construir sobre les bancades un seient bastant precari i dos rems, que van donar més velocitat a l’embarcació. Van ser documentats per primer cop l’1 d’octubre de 1871 en una regata celebrada al Port de Barcelona, on van participar cinc patinadors.

 pati-rem

PROVEM DE POSAR-LI UNA VELA AL PATINADOR!

A la dècada de 1920, molts nedadors i esportistes que volien banyar-se al mar utilitzaven els patinadors a rem per arribar fins a aigües més netes, lluny de la platja. Tot i això, havien d’aconseguir vèncer les onades i/o la deriva provocada pels corrents tant a l’anada com a la tornada fins a la platja, i això els suposava un esforç considerable. Hi havia la necessitat de millorar el desplaçament de l’embarcació.

Tres socis del Club Natació Barcelona van desenvolupar un patinador a vela amb un disseny molt simple per tal de facilitar la navegació i reduir els esforços dels patrons. Un d’ells, Rafael Escolà, va dissenyar un tamboret situat a la primera bancada, on s’hi recolzaria el pal i s’hi mantindria dret gràcies a l’acció de dos obencs a cada costat.

La vela utilitzada, de tipus cangrea tenia forma trapezoïdal, i la part superior estava lligada a una perxa recolzada al pal. Era el tipus de vela més utilitzada als iots.

Vist l’èxit que va tindre el primer patinador a vela, el Sr. Escolà i altres constructors van tirar endavant amb la construcció de patinadors a vela, tot i que ho van fer sense establir-ne unes mesures reglades. Ben aviat, van adonar-se que es tractava d’una embarcació que es podia governar sense timó. Encara així, es duia un rem a bord per tal de facilitar el govern del vaixell en rumbs portants (vent entrant per la popa).

pati a vela
Patinaire navegant en un dels primers patinadors a vela. S’ajuda del rem, ja que navega en un rumb portant. Es pot observar també la vela de tipus cangrea

 

LA BATALLA PEL MILLOR PATÍ

Les primeres regates de patins a vela van ser organitzades a clubs de platja.

La primera regata important pel que fa a nombre de participants va ser el Gran Premi de la Mercè, celebrada al Club Natació Barcelona l’any 1932, en commemoració a les festes patronals de la ciutat.

Fins a l’inici de la Guerra Civil, es van celebrar diverses regates de patinadors a vela a diferents clubs de la ciutat de Barcelona, a destacar el Club Natació Barcelona i el Club Natació Badalona com a clubs més importants.

Durant els primers anys de la dècada dels 40, la modalitat de patinador a vela s’estenia a diferents punts del litoral català. Hi havia una gran rivalitat entre clubs des del punt de vista de l’esportivitat, però també pel que fa als diferents dissenys de patinador. En aquella època, cadascú dissenyava i construïa el seu patinador segons possibilitats i coneixements, ja que no hi havia mesures ni normativa pel que fa a la construcció.

Els primers patinadors a vela que van destacar notablement en disseny i velocitat van ser dissenyats pels germans Mongé.

Amb el pas del temps, i donada la necessitat d’aconseguir un disseny de patinador a vela estàndard, es va celebrar una regata a Vilanova i la Geltrú l’any 1943 per tal de decidir, entre els diferents fabricants d’aquest tipus d’embarcació, quin d’ells seria l’utilitzat com a referència. La regata la va guanyar de forma clara el disseny dels germans Mongé. Es considera que en aquell moment, els patinadors passen a anomenar-se patins a vela de forma definitiva. El disseny dels flotadors dels germans Mongé ha estat immillorable tot i haver intentat modificar-los posteriorment.

pati-1943
Els germans Mongé amb el seu disseny de patí. Club Natació Badalona, 1943.

Font ADIPAV

No us perdeu els propers articles sobre el patí català fins als nostres dies, on descobrireu l’èxit i l’expansió del patí dels germans Mongé -disseny que es construeix actualment- i els fets que l’han dut a ser l’embarcació per excel·lència dels clubs de vela catalans.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail