Apunts històrics sobre l’origen dels Esbarts Dansaires

Des de la recuperació que va emprendre la Renaixença, en què Milà i Fontanals l’any 1853 dóna a conèixer la col·lecció de tradicions catalanes, han estat molts els intel·lectuals, literats, músics i homes de ciència que s’han dedicat a l’estudi i divulgació dels costums i tradicions catalanes, tant és així que podem afirmar que no hi ha cap nació d’Europa (podríem dir del Món) que no es preocupi del saber popular entre els pobles, no oblidem que és l’element constitutiu on cada poble ha de cercar la seva veritable història.

El maig de 1885, dins de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, Gaietà Vidal de Valenciano, Ramon Arabia, Romà Arnet i Eudald Canibell formen una secció de “Folklore Català” dedicada a l’estudi de la saviesa popular. S’inicia així la recuperació de la cultura tradicional de Catalunya.

Però fins més tard no arriba a la dansa. A mitjans de l’any 1901, Lluis B. Nadal, Eduard Subirà i Frederic Casimiro, dins la Societat de la “Catalunya Vella” de Vic, s’inicien en la idea de recollir i estudiar els antics balls tradicionals per tal de fer-los reviure, evitar la seva pèrdua i propagar-los.  Són els que realitzen els primers treballs de recuperació de la dansa històrica catalana i en fan la seva presentació el juliol de l’any 1902 a la ciutat de Vic. L’organització tingué un èxit esclatant, sota la direcció d’en Lluis B. Nadal i la col·laboració de les principals personalitats vigatanes. En aquella sessió inaugural, el programa de “Ballets” que s’executa foren:  el Ball Pla d’Olot,  el Ball del Ciri,  l’Hereu Riera,  el Contrapàs,  L’Esquerrana, i  el Ball de Cintes.  Més endavant, també recolliren La Bolangera, El Ballet i corranda, el Ball Cerdà, i  alguns més.

banner esbars dansa
Joan Amades amb el músic Joan Tomàs recollint cançons populars a Balaguer, 1927

Tres anys més tard, el Centre Excursionista de Catalunya convoca un premi de recull de danses populars catalanes que la secció folklòrica del Centre concedeix a Vicens Bosch pel seu recull “Balls Antics del Pallars”. L’any següent en fou el guanyador Enric Vigo amb “Aplec de Balls Populars” i que posa en pràctica amb el seu grup de dansaires “Virolet” els  diumenges  al matí en el cim del Tibidabo a Barcelona. Entre aquest primer grup de dansaires  hi  ha  en Felip Blasco, que anys després seria un dels Mestres més destacats d’Esbart Català de Dansaires.

El Foment de la Sardana de l’Agrupació Popular Catalanista de Barcelona es proposa també fer renéixer els balls típics. Amb aquesta finalitat se celebra un festival de dansa tradicional (històrica) catalana el 7 d’agost de 1907, és la primera sessió pública de danses tradicionals celebrada a Barcelona amb sentit de recuperació i restauració.

ACapmany
Aureli Capmany

Amb aquests antecedents, Aureli Capmany, que ja feia temps que conreava l’estudi, entre altres de la dansa històrica-tradicional, veu la necessitat d’organitzar una agrupació que s’hi dediqui de manera permanent amb aquest propòsit i, acompanyat per uns quants entusiastes, proposa al director de l’Associació de Lectura Catalana, on ja hi havia un “Esbart de Rapsodes”, la creació d’un grup exclusivament dedicat a ensenyar els balls i danses catalans. Per tal d’aclarir-ne encara més la vocació, el nou grup s’anomena “Esbart Dansaire de l’Associació de Lectura”, i celebra la sessió inaugural el gener de 1908 dirigit per Aureli Capmany amb vuit parelles de dansaires, que és rebut amb entusiasme per un nombrós públic. El nom “Esbart” (uns quants) es deu, indirectament, a Mn. Jacint Verdaguer, que l’any 1867, amb un grup de literats de Vic instaurà les trobades literàries a la Font del Desmai, a Folgueroles, l’“Esbart vol d’ocells” de Poetes.

contrapas1Abans de mig any es produeix dins l’Esbart de l’Associació de Lectura una escissió per diferències de criteris; Rafael Tudó, juntament amb altres companys que hi havia col·laborat, funda l’Esbart Català de Dansaires, que fa la seva primera ballada, de caràcter privat, a la sala d’assaig del Palau de la Música el 23 d’agost de 1908, i, oficialment, al Palau de Belles Arts de Barcelona per les festes de la Mercè, el 23 de setembre de 1908. L’esperit de l’Esbart Català fou el de ser arxiu vivent i fidel de les danses tradicionals, recollir-les i difondre-les. L’any 1909, dissolta l’Associació de Lectura Catalana, Rafael Tudó demana a Aureli Capmany que assumeixi la direcció de l’Esbart Català, cosa que accepta, iniciant una etapa de forta activitat. Al cap de pocs mesos de l’aparició d’aquest, es funda l’Esbart Folklore de Catalunya, i més tard en varen anar sorgint d’altres, seguint la mateixa filosofia i línia del primer.

Encara que el propòsit de recuperació de la dansa tradicional i popular catalana no s’ha assolit, potser, en l’extensió i intensitat que desitjaven els iniciadors, l’obra d’aquells primers Esbarts ha estat excel·lent i molt profitosa en el sentit de recollir i salvar de l’oblit i de la desaparició un gran nombre de danses històriques-tradicionals de les quals avui, amb prou feines en restaria el nom.

joan amades
Joan Amades

Avui, però, podem enorgullir-nos de posseir un ampli recull de danses històriques-tradicionals amb una varietat immensa de “Ballets” de totes les comarques catalanes degudament catalogats i anotats amb tota riquesa de detalls, consolidats per noms d’una reputació tan prestigiosa com Aureli Capmany, Joan Amades, Rafael Tudó, Felip Blasco, Josep Ventura i Llates, Joan Rigall, Rossend Serra i Pagès, Valeri Serra i Boldú, Ramon Violant i Simorra, Vicenç Bosch, Enric Vigo, Tomàs Carreras i Artau, Francesc Bové, Prudenci Bertrana, Francesc Baldelló, Miquel Capdevila, Melcior Font, Víctor Oliva, J. M. Batista i Roca, Francesc Maspons i Labrós, Jaume Maspons i Camarasa, Francesc Pujol… i un llarg etcètera. El respecte i la fidelitat més absoluts en la transmissió i presentació de les nostres danses tradicionals han valorat sempre les seves actuacions, però la conservació i divulgació amb el màxim rigor històric i científic que van fer ells, dissortadament no ha estat sempre igual.

D’això han passat cent anys, d’aquell 1901, i avui al recuperar la memòria històrica, ens cal preguntar què hem fet, què cal fer, i quin és el futur. És cert que hem fet molt, però també és molt el que cal fer pel seu futur si el volem garantir, doncs depèn de nosaltres en el grau en què siguem capaços de deixar a les generacions futures uns arxius i documentació solvents, clars i fidedignes.

ball de cintes2

És cert que hi ha arxius, però encara que s’ha treballat molt i bé en aquest sentit, no són aquests als que em refereixo, ja que són de propietat privada; caldrien uns arxius públics que aglutinin els esforços de tanta i tanta gent, cal una institució especialitzada que concentri tot el material encara dispers (documents, escrits, músiques, indumentària, utensilis, etc.)  i que es puguin recuperar, inventariats i classificats, per tal de posar-lo a l’abast dels estudiosos, o simplement de tots els que vulguin conèixer part de la nostra història, sota la forma de Museu, Arxiu o Biblioteca, i oferir un assessorament seriós i responsable. Si ho fem així, estic segur que el desenvolupament dels Esbarts dansaires, i tota la cultura Històrica-Tradicional Catalana en el transcurs del segle XXI serà important perquè puguin celebrar un altre centenari.

Si la llengua és l’expressió més directe en la nostra cultura, és en els Balls i Danses Històric-Tradicionals  on  es  troba  l’expressió  més  directe  dels  nostres  sentiments.

Encara som a temps, hem de seguir, fins que puguem tenir perfectament recopilat i degudament documentat tot el tresor tradicional i folklòric dels “Ballets” catalans i tota la cultura tradicional, que són l’ànima viva del nostre poble.

 

Article escrit per Carles  d’Abàsolo, Etnòleg, folklorista, historiador, mestre de Danses Tradicionals Catalanes (E.C.D.)

 

ball de cintes foto

…Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I, en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora,

que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol, L’àmbit de tots els àmbits, I, “Ara mateix” (1980)

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail