Carrasclet, l’heroi de la resistència catalana

Malgrat l’amarga derrota del 1714 i l’ocupació borbònica, molts catalans no van renunciar mai a recuperar les seves llibertats polítiques i culturals. Va començar la resistència, que al llarg del temps prendria diferents modalitats. Es van formar les guerrilles, sovint organitzades per oficials i veterans que havien participat en la Guerra de Successió. El més destacat va ser en Carrasclet. La repressió va ser brutal, es van derogar les Constitucions catalanes, es va imposar un nou règim polític absolutista i militarista amb la voluntat de saquejar fiscalment als catalans i reprimir també la seva llengua de reconegut prestigi internacional i esborrar la seva cultura per aniquilar el sentiment de nació mil·lenària que unia als catalans. Imposaren el nefast Decret de Nova Planta.

Carrasclet va liderar la resistència amb èxit

Pere Joan Barceló i Anguera, nascut el 1682 a Capçanes (Priorat), va ser conegut com en Carrasclet pel seu ofici de carboner i venedor de carrascles (carbó), capità de fusellers durant la guerra, es va retirar, després de la derrota, a la població de Marçà (Priorat) per provar de viure en pau amb la família fent de pagès. Però, víctima de la repressió borbònica, va ser empresonat com molts excombatents.

DSC05159

En Carrasclet va fugir a la serra de Llaberia on va organitzar una guerrilla per fustigar als borbònics assolint un gran renom per la seva capacitat estratègica. En poc temps es va convertir en el cap de les diverses guerrilles que es formaren al llarg del país, dels Pirineus a les terres de l’Ebre. Va alliberar la ciutat de Reus, entre altres poblacions i a un bon nombre de presoners que s’uniren a la causa i va portar pel pedregar a les noves autoritats espanyoles i als Mossos d’Esquadra, acabats de crear per perseguir la resistència i els bandolers. El governador de Tarragona, en resposta, va fer empresonar la seva mare i diversos familiars, però en Carrasclet no va cedir en les seves accions.

 Felip V envaeix Sicilia i Sardenya

Felip VEl 1718, farts de l’incompliment reiterat dels tractats internacionals de pau (d’Utrecht i de Radstat) per part de Felip V, el govern de França abandona l’aliança amb Espanya i s’uneix a Anglaterra, Holanda i Àustria en la Quàdruple Aliança per aturar-li els peus. Els francesos recluten a veterans catalans de la Guerra de Successió i el mariscal duc de Berwick en persona (sí que ho heu llegit bé, el mateix Berwick que havia assetjat Barcelona el 1714) es reuneix amb en Carrasclet al Rosselló per oferir-li restablir les llibertats de Catalunya en cas de victòria. En Pere Joan mai va confiar del tot, però va aprofitar l’avinentesa per rebre equipament i armament dels francesos i acceptà el càrrec de coronel de fusellers de muntanya, els miquelets.

El gener de 1719, els francesos van iniciar la invasió de la península a través del País Basc amb èxit, mentre Carrasclet al comandament de 8.000 milicians fustigava les comarques del sud de Catalunya, alliberava presoners, entre ells els seus familiars, i ajusticiava als opressors, protagonitzant èpiques campanyes que van fer més gran la seva llegenda.

Abans d’un any, Felip V va haver de claudicar retirant les seves tropes de Sardenya i Sicília i el febrer de 1720 signa la pau i s’hi adhereix a la Quàdruple Aliança. El coronel Carrasclet rep ordres de retirar-se de Catalunya. Felip V, ha de concedir una amnistia general i, a canvi, França ha de llicenciar als fusellers catalans i enviar-los de retorn cap Catalunya, amb l’excepció dels oficials als quals s’ofereix la possibilitat d’incorporar-se a l’exèrcit francès.

 

dsc00177Fusellers catalans del Regiment de Barcelona i Sanguen Honoris, entre d’altres, desfilant amb membres de Vibrant

Carrasclet, coronel en l’exili, heroi de llegenda

Com es pot imaginar, Carrasclet va refusar l’oferiment dels francesos i es va organitzar junt amb altres oficials per continuar la lluita. França ja no els ho va permetre i van haver d’exiliar-se a Viena (Àustria) on l’emperador Carles VI (l’arxiduc Carles d’Àustria de la Guerra de Successió), li va atorgar el grau de coronel de l’exèrcit imperial. Tornant a incomplir els seus compromisos de pau, l’any 1721 les autoritats militars espanyoles van llançar l’ordre de detenció contra els “sediciosos rebeldes que tomaron sus armas contra las Reales Tropas de su Majestad” a 76 localitats catalanes. La repressió va continuar tant brutal com sempre.

L’any 1734, un nou incompliment dels espanyols va fer esclatar una nova guerra entre Àustria i Espanya. El coronel Pere Joan Barceló comandà una companyia de catalans exiliats contra l’ocupació borbònica de Nàpols, però el seu vaixell va ser capturat a Pescara i va ser dut fins a Cadis on va ser empresonat fins que l’any 1738 fou alliberat i retornat a Àustria, gràcies al tractat de pau de Viena que posà fi al conflicte.

L’octubre de 1740 mor l’emperador Carles VI, i Àustria es atacada pels bavaresos en el context de la Guerra de Successió Austríaca. Carrasclet va haver de tornar a comandar un nou batalló de catalans per repel·lir la invasió i defensar la legitimitat de l’emperadriu Maria Teresa fins a trobar la mort en combat el 4 de setembre de 1743 al Rhin a prop de Breisach am Rheim on va ser enterrat amb grans honors militars. Tenia 61 anys.

Carrasclet va ser un heroi de gran projecció internacional que, com milers d’exiliats catalans, va morir lluny del seu país lluitant fins a la fi dels seus dies per recuperar les llibertats de Catalunya. Malgrat que alguns el volgueren fer passar per bandoler i altres, fins i tot, volgueren amagar directament la seva història, Carrasclet representarà per sempre la voluntat obstinada dels ciutadans de Catalunya per recuperar la dignitat com a poble sobirà que mai ha deixat de reclamar per diferents vies, al llarg dels últims 300 anys, la recuperació de les llibertats usurpades el fatídic 11 de setembre de 1714.

setge de Barcelona, setembre de 1714
Setge de Barcelona, setembre de 1714

Article publicat originalment a la Xusquipèdia.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedintumblrmail